Pages

  • RSS

dissabte, 5 de juny del 2010

Tzatziki

Fa un parell d'anys vaig passar uns dies a Grècia, jo que sóc amant de la mitologia i que gaudeixo passejant entre les restes dels vestigis de la nostra història antiga, no cal dir que vaig tornar encantada de la vida i que espero algun dia poder-hi tornar...
Aquests dies de calor i amb l'estiu a punt d'arribar recordo la seva cuina, en concret alguns dels seus plats que en quant arriba aquest temps començo a preparar.
Un d'ells és el Tzatziki, aquesta salsa de iogurt que malauradament, no em surt igual que aquella que vaig tastar en un petit local d'Atenes amb taules amb estovalles de quadres de paper...Així que, si em llegeix algun/a grec/ga serà més que benvinguda la vostra aportació en la preparació d'aquest plat tant refrescant:

Ingredients:
200 gr. de Iogurt Grec
2 Alls
1 Cogombre
4 cullerades d'Oli d'Oliva verge
2 cullerades de suc de Llimona
Sal i Pebre

Preparació:
Posar el iogurt en un bol.
Afegir-hi el cogombre que previament haurem ratllat i escorregut. Ratllarem també l'all i ho afegirem a la barreja.
Un cop barrejat hi afegirem sal i pebre al gust i lligarem aquesta barreja amb l'oli i el suc de la llimona, (com si estiguessim fent un all i oli).
Un cop lligat ja ho tindrem enllestit, això sí, si ho deixem reposar una estoneta tapat dins de la nevera, (1 hora aprox.),  estarà més saboròs encara...

divendres, 7 de maig del 2010

Aigua: Font de Vida

L'Aigua, un recurs que en alguns països donem per segur, només cal obrir l'aixeta per veure com raja. Aquest luxe que  tenim al nostre abast ha fet que banalitzem l'aigua i la malbaratem com si fos un recurs inesgotable i també que ens oblidem de la sort que tenim al viure en aquesta cara del món, ja que hi ha milions de persones que no tenen aigua potable al seu abast.
L'aigua és imprescindible per la vida, de fet podríem dir que el procés d'envelliment és un procés de deshidratació constant.
És font de vida: Las primeras células vivas aparecieron en el agua marina, los organismos vivos han evolucionado fuera del mar gracias a una argucia: se lo han llevado a su interior.*
És imprescindible pel nostre organisme i és per això que les pèrdues d'aigua que anem patint al llarg del dia a través de la suor, la orina, la pell, els pulmons,...ha de recuperar-se i això només ho podem fer bevent aigua.
Es calcula que hem d'ingerir uns 3 litres d'aigua diaris, d'aquests la meitat la obtenim ja a través del que mengem, per tant l'altre litre i mig l'hauríem de reposar bevent.
Afortunadament el cos ens avisa mitjançant la sensació de set de que necessitem aigua, però malauradament vivim en una societat capriciosa, amb això vull dir que en moltes ocasions quan el nostre cos té set no li donem aigua sinó refrescos industrials, sucs envasats, etc. Aquestes begudes en cap cas són substituts de l'aigua ja que tot i que contenen una bona part d'aigua també contenen d'altres elements que en la majoria d'ocasions enlloc d'hidratar fan precisament el contrari: deshidratar, (en ingerir-los el nostre cos elimina més aigua que la que aquestes begudes contenen).


És recomanable beure aigua en els intervals que hi ha entre els àpats, dues hores després d'haver menjat i mitja hora abans de menjar.
Quan bevem grans quantitats d'aigua durant els àpats el que fem és ralentitzar el procés digestiu ja que estarem diluint els sucs gàstrics i al minvar el grau d'acidesa, els enzims, que necessiten d'un determinat grau d'acidesa per actuar, perden eficàcia.
També es recomana beure un got d'aigua quan ens llevem, en dejú, ja que així activem els mecanismes de neteja del nostre organisme i aconseguim una millor hidratació.
L'Aigua fa que siguin possibles moltes de les reaccions químiques que es duen a terme en el nostre organisme, per això és important que li donem al nostre cos diàriament l'aigua que necessita.


*Fragment extret de l'article Beber agua mejora la salud; Revista Cuerpo Mente nº 123

dissabte, 17 d’abril del 2010

Iogurt, un làctic diferent

La Lactosa, el sucre de la llet, és una de les substàncies que provoquen més intol·leràncies, aixó es deu a que la lactosa ha de ser hidrolitzada a l'intestí per un enzim anomenat lactasa; la lactasa actua durant el període de lactància però a mida que s'apropa el final d'aquest període aquest enzim comença a minvar la seva activitat.
El Iogurt és un producte que s'obté a partir de la fermentació de la llet i durant aquest procés de fermentació es produeix una transformació dels compostos de la llet, de manera que les seves proteínes queden predigerides resultant per això més digestives.
Una cosa similar passa amb la lactosa, que s'acaba convertint en àcid làctic, de manera que es dona el cas que persones amb intolerància a la lactosa poden consumir iogurts.


El iogurt és un producte al que ja d'anys ençà se li atribueixen propietats beneficioses per la salut: conté vitamines A, B i D, (i la seva aportació de B9 o àcid fòlic és tres vegades superior a la de la llet); ens aporta també Calci i Fòsfor. 
És un aliment viu que ens aporta microorganismes que reforcen la flora intestinal, (la flora intestinal realitza en el nostre organisme diferents funcions que resulten bàsiques per la prevenció de diverses malalties).

Durant uns anys hi ha hagut certa confusió sobre el que és i el que no és un iogurt, aquesta confusió va ser provocada sobretot per diversos fabricants que pretenien posar el nom de iogurt a certs productes refrigerats que no tenien les propietats del iogurt. Per tant en cap cas s'ha de confondre un postre lactic amb un iogurt, el postre lactic no és un aliment viu i no ens pot aportar els microorganismes beneficiosos del iogurt ja que no els conté.

dimecres, 31 de març del 2010

Tempus Fugit

El ritme que portem en el nostre dia a dia ens fa difícil alimentar-nos com cal, però també ens fa difícil el parar, mirar-nos i mirar el nostre voltant. Des d'aquí proposo que es recuperi la capacitat de "perdre el temps", de caminar sense destí, d'embobar-nos, de gaudir de les petites coses...de gaudir d'una de les entrevistes de La Contra que trobo més maques...

 Tú tienes el reloj, yo tengo el tiempo.
Entrevista realitzada per Víctor M. Amela a Moussa Ag Assarid i publicada a La Contra de La Vanguardia del dia 01/02/2007.

No sé mi edad: ¡nací en el desierto del Sahara, sin papeles!
Nací en un campamento nómado tuareg entre Tombuctú y Gao, al norte de Mali. He sido pastor de camellos, cabras, corderos y vacas de mi padre. Hoy estudio Gestión en la Universidad de Montpellier. Estoy soltero. Defiendo a los pastores tuareg. Soy musulmán sin fanatismo.
- ¡Qué turbante tan hermoso...!
- Es una fina tela de algodón: permite tapar la cara en el desierto cuando se levanta arena y a la vez seguir viendo y respirando a su través.
- Es de un azul bellísimo...
- A los tuareg nos llamaban los hombres de azules por esto: la tela destiñe algo y nuestra piel toma tintes azulados...
- ¿Cómo elaboran ese intenso azul añil?
- Con una planta llamada índigo, mezclada con otros pigmentos naturales. El azul, para los tuareg, es el color del mundo.
- ¿Por qué?
- Es el color dominante: el del cielo, el techo de nuestra casa
- ¿Quiénes son los tuareg?
- Tuareg significa abandonados porque somos un viejo pueblo nómada del desierto, solitario, orgulloso: señores del desierto, nos llaman. Nuestra etnia es la amazigh (bereber), y nuestro alfabeto el tifinagh.
- ¿Cuántos son?
- Unos tres millones, y la mayoría todavía nómadas. Pero la población decrece..."¡Hace falta un pueblo que desaparezca para que sepamos que exista!", denunciaba una vez un sabio: yo lucho por preservar este pueblo.
- ¿A qué se dedican?
- Pastoreamos rebaños de camellos, cabras, corderos, vacas y asnos en un reino de infinito y de silencio.
- ¿De verdad tan silencioso es el desierto?
- Si estás a solas en aquel silencio, oyes el latido de tu propio corazón. No hay mejor lugar para hallarse a uno mismo.
- ¿Qué recuerdos de su niñez en el desierto conserva con mayor nitidez?
- Me despierto con el sol. Ahí están las cabras de mi padre. Ellas nos dan leche y carne, nosotros las llevamos a donde hay agua y hierba...Así hizo mi bisabuelo, y mi abuelo, y mi padre...Y yo. ¡No había otra cosa en el mundo más que eso, y yo era muy feliz en él!
- ¿Sí? No parece muy estimulante
- Mucho. A los siete años ya te dejan alejarte del campamento, para lo que te enseñan las cosas importantes: a olisquear el aire, a escuchar, aguzar la vista, orientarte por el sol y las estrellas...Y a dejarte llevar por el camello, si te pierdes:  te llevará a donde hay agua.
- Saber eso es valioso, sin duda...
- Allí todo es simple y profundo. Hay muy pocas cosas, ¡y cada una tiene un enorme valor! 
- Entonces este mundo y aquél son muy diferentes, ¿no?
- Allí cada pequeña cosa proporciona felicidad. Cada roce es valioso. ¡Sentimos una enorme alegría por el simple hecho de tocarnos, de estar juntos!. Allí nadie sueña con llegar a ser, ¡porque cada uno ya es!
- ¿Qué es lo que más le chocó en su primer viaje a Europa?
- Vi correr a la gente por el aeropuerto...¡En el desierto solo se corre si viene una tormenta de arena! Me asusté, claro...
- Sólo iban a buscar las maletas, ja, ja...
- Sí, era eso. También vi carteles de chicas desnudas: ¿por qué esa falta de respeto hacia la mujer?, me pregunté...Después en el hotel Ibis vi el primer grifo de mi vida: vi correr el agua...y sentí ganas de llorar...
- Qué abundancia, qué derroche, ¿no?
- ¡Todos los días de mi vida habían consistido en buscar agua! Cuando veo las fuentes de adorno aquí y allá, aún sigo sintiendo dentro un dolor tan inmenso...
- ¿Tanto como eso?
- Sí, a principios de los 90 hubo una gran sequía, murieron los animales, caímos enfermos...Yo tendría unos doce años, y mi madre murió...¡Ella lo era todo para mí! Me contaba historias y me enseñó a contarlas bien. Me enseñó a ser yo mismo.
- ¿Qué pasó con su familia?
- Convencí a mi padre de que me dejase ir a la escuela. Casi cada día yo caminaba quince kilómetros. Hasta que el maestro me dejó una cama para dormir, y una señora me daba de comer al pasar ante su casa...Entendí: mi madre estaba ayudándome...
- ¿De dónde salió esa pasión por la escuela?
- De que un par de años antes había pasado por el campamento del rally Paris-Dakar y a una periodista se le cayó un libro de la mochila. Lo recogí y se lo di. Me lo regaló y me habló de aquél libro: El Principito.Y yo me prometí que un día sería capaz de leerlo...
- Y lo logró.
- Sí. Y así fue como logré una beca para estudiar en Francia.
- ¡Un tuareg en la universidad...!
- Ah, lo que más añoro aquí es la leche de camella...Y el fuego de leña. Y caminar descalzo sobre la arena cálida. Y las estrellas: allí las miramos cada noche, y cada estrella es distinta de otra, como es distinta cada cabra...Aquí por la noche, miráis la tele...
- Sí...¿Qué es lo que peor le parece de aquí?
- Tenéis de todo, pero no os basta. Os quejáis.¡En Francia se pasan la vida quejándose! Os encadenáis de por vida a un banco, y hay ansia de poseer, frenesí, prisa..En el desierto no hay atascos, ¿y sabe por qué? ¡Porque allí nadie quiere adelantar a nadie!
- Reláteme un momento de felicidad intensa en su lejano desierto.
- Es cada día, dos horas antes de la puesta de sol: baja el calor, y el frío no ha llegado, y hombres y animales regresan lentamente al campamento y sus perfiles se recortan en un cielo rosa, azul, amarillo, verde...
- Fascinante, desde luego...
- Es un momento mágico, entramos todos en la tienda y hervimos té. Sentados, en silencio, escuchamos el hervor..La calma nos invade a todos: los latidos del corazón se acompasan al pot-pot del hervor...
- Qué paz...
- Aquí tenéis reloj, allí tenemos tiempo.


http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2007/02/01/pagina-68/54981401/pdf.html

dissabte, 27 de març del 2010

Soja: Realitat, Ficció o Ni Una Cosa Ni L'altre?

En els darrers anys s'ha debatut i es segueix debatent força sobre els beneficis i perills de la soja; a través d'aquestes linees aportaré el meu granet de sorra a aquest debat encara obert.

La Soja no és la panacea, però tampoc és el diable materialitzat en forma de llegum.
A la vida hem de procurar fugir dels extrems, dels excessos i mirar de trobar el nostre centre, l'equilibri i és clar que això succeeix amb tot; sí, sí, també amb la soja...

La soja és una llegum que conté un gran nombre de proteïnes, (supera a la resta de llegums), fins i tot era coneguda amb el nom de la "carn dels camps"; per tant, donat el seu nombre de proteïnes  suposa una alternativa al consum de carn.
Conté isoflavones, que són substàncies vegetals que poden actuar com a estrogens al cos; i és per això que la soja pot esdevenir útil per paliar les sofocacions pròpies de la menopausia.
A més és també una bona font de calci, conté àcids grassos essencials, fibra, vitamines,...és a dir que es tracta d'un aliment molt complet, i un aliment que segons diversos estudis prevé alguns tipus de cancer, també diverses patologies cardiovasculars, millora la osteoporosi...però, però i però...tot i que llegint totes les seves virtuts ens venen ganes d'omplir el rebots te kilos i kilos de soja, més val que reprimim aquest impuls...

Així doncs tot i que la soja té un gran nombre de propietats el seu consum no ha de ser excessiu ja que això podria provocar en el nostre organisme carences de iode, (aquest mineral és bàsic pel correcte funcionament de la glándula tiroides), podent també interferir en l'absorció d'altres minerals com el zinc i el ferro.
I a més a més, no hem d'oblidar-nos d'un altre problema: bona part dels conreus de soja són transgènics.

És a dir, que tot i que estem parlant d'un aliment molt complet, ni la soja ni els seus derivats han de ser consumits en excès, el seu consum ha de ser moderat, i a més vull destacar la importància de que aquests productes siguin d'origen ecològic.

diumenge, 21 de març del 2010

Plum Cake de Pastanaga

A l'Espai en Verd vull dedicar alguns posts a la cuina, perquè m'agrada cuinar i perquè m'agrada menjar, i he volgut inaugurar aquest apartat amb una recepta que m'encanta i que vaig descobrir en un fantàstic bloc de cuina: La Cuina Vermella. He fet aquesta recepta 3 vegades i no només m'encanta a mí; l'he dut a familiars i a amics i a tots els hi ha agradat així que us animo ferventment a que el proveu, està boníssim!...
El Plum Cake que faig jo és una petita adaptació de la Recepta Original en la que hi substitueixo la farina refinada per farina integral i el sucre per sucre de canya, (afegint-hi alguns grams menys).

Ingredients: 
180 g. de farina integral
4 g. de llevat
4 g. de bicarbonat
4 g. de canyella en pols
4 g. de mescla de les espècies següents: clau, nou moscada, gingebre i canyella
4 g. de sal
3 ous
175 g. de sucre de canya
140 g. d'oli de girasol
60 g. de compota de poma
225 g. de pastanagues ratllades
50 g. de nous a bocins
45 g. de panses

Preparació:
En un bol hi posem la farina, el bicarbonat, les espècies i la sal i ho barregem. Dins d'aquest mateix bol formarem un volcà. 
En un altre recipient batrem els ous per trencar els rovells, hi afegirem el sucre i ho batrem fins a obtenir-ne una consistència cremosa.
Hi afegim l'oli, tal i com si féssim una maionesa, (a rajolins). Tot seguit hi afegim la compota de poma. 
Abocarem aquesta mescla al forat del volcà de la farina. Amb l'ajuda d'una espàtula ho barregem, després hi afegim la pastanaga, les nous i les panses. Seguirem treballant la massa fins que quedi homogènia.
Greixem el motlle i hi aboquem la massa dins. Ho posem al forn, previament escalfat a 180 graus, durant 55-60 minuts.
Nota: La meva càmera de fotos està en reparació però tan aviat la tingui hi posaré una fotografia del Plum Cake i ja veure-ho la bona pinta que té!... 
I des d'aquí donar les gràcies a la Txell i en Kike de la Cuina Vermella, per la recepta i pel seu tarannà.

dimecres, 10 de març del 2010

Integral Vs Refinat


Sovint s'associen els aliments integrals als règims dietètics, si algú fa règim es dona per suposat que consumirà pa integral, i tot que és ben cert que els cereals integrals són una bona font de fibra,  i que aquesta és una de les seves qualitats, la seva "integralitat" va molt més enllà.
Ens hem plantejat mai les diferències que hi ha entre  integral i  refinat?

Hem de tenir en compte que el cereal és un gra format per diferents capes superposades, durant el procés de refinament o de mòlta els cereals perden les seves dues capes externes, (el segó i el germen),  i vet aquí la principal diferència ja que són precisament aquestes capes les que concentren el major nombre de nutrients, (la majoria de vitamines i minerals es troben a la seva cutícula).
Si els comparem amb els cereals refinats, els cereals integrals són considerats d'absorció intestinal lenta, al ser absorbits d'una manera més lenta els sucres que els conformen passen més lentament a la sang, resultant doncs més saludables.


Tot i que sóc pro-cereals integrals donat que són evidents les seves propietats, no seria just cantar només les seves lloances i ometre l'inconvenient que en podem trobar.
Els cereals integrals contenen un àcid anomenat àcid fític, (present també en llegums i fruits secs),  que pot minvar o inhibir l'absorció d'alguns minerals essencials com ara el calci, el ferro i el zinc.
Val a dir també que el fet de que tingui o no aquesta reacció està relacionat no només al mineral al que s'uneix, sinó també a la quantitat que se'n consumeixi, (se'n han de consumir grans quantitats per què tingui aquest efecte inhibidor), sense oblidar-nos també de la seva cocció (la cocció pot eliminar-lo, per això és recomenable no consumir-los crus )
Per exemple, l'àcid fític unit al plom té una forta capacitat de desintoxicació de l'organisme, però en canvi quan s'uneix al ferro o al calci pot provocar-ne mancances.
I com esmentava, això succeeix quan se'n consumeixen grans quantitats.

Per finalitzar recomanar-vos que si consumiu o penseu començar a consumir cereals integrals, aquests siguin de conreu ecològic, penseu que en aquest cas consumirem el gra sencer per tant, si no prové d'aquest tipus de conreu acabarem ingerint-ne tots els pesticides.  
Per aquells que voleu començar a consumir cereals integrals, introduïu-los de manera progressiva a la vostra dieta, no de cop, ja que davant de canvis dietètics el nostre cos ha d'anar-s'hi acostumant, i sobretot observeu el vostre cos com va reaccionant  al canvi:
El cos és savi, escoltem-lo.