En els darrers anys s'ha debatut i es segueix debatent força sobre els beneficis i perills de la soja; a través d'aquestes linees aportaré el meu granet de sorra a aquest debat encara obert.
La Soja no és la panacea, però tampoc és el diable materialitzat en forma de llegum.
A la vida hem de procurar fugir dels extrems, dels excessos i mirar de trobar el nostre centre, l'equilibri i és clar que això succeeix amb tot; sí, sí, també amb la soja...
La soja és una llegum que conté un gran nombre de proteïnes, (supera a la resta de llegums), fins i tot era coneguda amb el nom de la "carn dels camps"; per tant, donat el seu nombre de proteïnes suposa una alternativa al consum de carn.
Conté isoflavones, que són substàncies vegetals que poden actuar com a estrogens al cos; i és per això que la soja pot esdevenir útil per paliar les sofocacions pròpies de la menopausia.
A més és també una bona font de calci, conté àcids grassos essencials, fibra, vitamines,...és a dir que es tracta d'un aliment molt complet, i un aliment que segons diversos estudis prevé alguns tipus de cancer, també diverses patologies cardiovasculars, millora la osteoporosi...però, però i però...tot i que llegint totes les seves virtuts ens venen ganes d'omplir el rebots te kilos i kilos de soja, més val que reprimim aquest impuls...
Així doncs tot i que la soja té un gran nombre de propietats el seu consum no ha de ser excessiu ja que això podria provocar en el nostre organisme carences de iode, (aquest mineral és bàsic pel correcte funcionament de la glándula tiroides), podent també interferir en l'absorció d'altres minerals com el zinc i el ferro.
I a més a més, no hem d'oblidar-nos d'un altre problema: bona part dels conreus de soja són transgènics.
És a dir, que tot i que estem parlant d'un aliment molt complet, ni la soja ni els seus derivats han de ser consumits en excès, el seu consum ha de ser moderat, i a més vull destacar la importància de que aquests productes siguin d'origen ecològic.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada