Pages

  • RSS

diumenge, 15 de juliol de 2012

Els nous pobres

Fa uns dies, comentant amb les amigues de la feina les noves "mesures" adoptades pel govern, la S. ens va fer arribar l'enllaç d'un blog que no coneixia però que de seguida va aconseguir captar la meva atenció i interès: Els nous pobres.
A aquest blog li donen vida les persones que pateixen de ple les conseqüències d'aquesta crisi en la que es troba immersa la nostra societat. Són elles  les que amb l'objectiu de conscienciar, de denunciar aquesta injusticia social, de fer visible i de fer sentir la seva veu, exposen  mitjançant els posts la seva història i situació personal.
Sóc de les que pensen que aquesta crisi és una crisi de valors, i que per tant, la solució passa per la pressa de consciència.
Convençuda com estic d'això i amb la finalitat de fer difusió del blog d'Els nous pobres i per tant, de fer sentir/ressonar una mica més lluny la veu de tots aquells que estan sent terriblement colpejats per aquesta onada d'insensatesa col·lectiva, (no sé com anomenar aquesta situació que estem travessant ja que la paraula crisi trobo que es queda curta i, perquè en major o menor grau, tots aportem el nostre granet de sorra a la societat a través de les nostres accions i comportaments quotidians i per tant, tots tenim una part de responsabilitat en el que està passant), he volgut doncs dedicar-lis aquest post a totes les persones que, donant un pas endavant, han decidit exposar la seva situació, una situació que, culturalment ens ha ensenyat a amagar, (forma part de la cultura capitalista, només s'entenen els triomfs econòmics..),i per tant, per una qüestió cultural, de por o de prejudicis apresos, segurament no ha de ser  fàcil de reconèixer. Elles, amb el seu pas endavant fan possible aquesta pressa de consciència deixant de ser persones anònimes i per tant, "situacions que dins la nostra ment sentim com llunyanes/abstractes",  per convertir-se en persones amb cara i ulls, persones com la Silvia, en Santi,  en Jorge o en Sergi, que podrien ser els nostres veïns,  els nostres amics,  els nostres familiars o nosaltres mateixos...

Mentre escrivia aquest post, he recordat una frase d'un dels llibres que més coses m'han fent sentir: Ensayo sobre la ceguera de José Saramago:

Si puedes mirar, ve. Si puedes ver, repara. 

dimecres, 20 de juny de 2012

My Apple Pie

Sota el nom de My Apple Pie, he obert una pagina al Facebook que, no sé si arribarà a algun lloc o es quedarà només en l'intent, diu P. Coelho que l'univers porta als somiadors allò que demanem; (de somiadora en sóc un rato, però amb mi el pobre univers es deu atabalar i és clar, després no sap què m'ha de portar..), sigui com sigui, seguiré demanant-li aquest espai que viu a la meva imaginació i que poder algun dia tingui ocasió de creuar la frontera que separa el món que trepitgem, del món imaginari...
 

Olivada

Tal i com esmentava en el post de La Dolce Vita, fa unes setmanes vaig acudir amb la meva amiga G. a un Taller de Patés Vegetals.
Mai havia assistit a cap taller de cuina i l'experiència va ser molt positiva: D'una banda vaig poder passar una estona amb la G., a qui feia molt de temps que no veia; i de l'altra em vaig endur cap a casa unes quantes receptes de patés vegetals que us asseguro, estaven delicioses.
El taller l'impartia la Josefina Llargués, us enllaço el seu nom amb la pagina que té al facebook ja que és molt, molt, molt interessant i ens ofereix un munt de consells que ens ajuden a dur una vida més sana.
 Només tinc elogis pel seu taller, ens va fer sentir super còmodes i, com a introducció ens va explicar la piràmide alimentaria i d'una manera amena i entenedora ens va donar algunes pautes que ens poden ajudar a integrar una sèrie d'hàbits per dur una alimentació més saludable.
I és així, com m'he animat a preparar la olivada, (no és un dels patés que ens va explicar però, sí que formava part d'una de les receptes i si no hagués assistit al taller, encara no hauria fet mai cap olivada...).
Estic segura que la majoria de vosaltres haurà fet i fa olivada, però per les persones que com jo, encara som "novates" en el tema, donar les següents indicacions per preparar-la:
Ingredients Bàsics (no indico quantitats ja que tot dependrà de la quantitat d'olivada que volgueu):
Olives negres d'Aragó
Oli d'oliva (l'ideal, per una qüestió de salut, és l'oli d'oliva de 1ª pressió en fred)
Ingredients que podeu afegir als anteriors:
All
Unes herbes de provença
Preparació:
Treure el pinyol a les olives negres, (és recomanable fer ser les olives esmentades i no comprar olives negres sense pinyol ja que com sabeu, el sabor d'unes i altres no té res a veure).
Amb el minipimer barregem les olives amb un rajolí d'oli.
És ara quan hi podem afegir un polsim d'herbes de provença o un gra d'all, i ho barrejarem amb el minipimer.
El resultat és excel·lent, en el meu cas, com a ingredient extra hi he posat  mig gra d'all  i no té color el sabor de la olivada que m'ha sortit, amb la olivada que comprem ja preparada, res a veure!! A partir d'ara i encara que em doni més feina, la olivada sempre casolana!! : )

diumenge, 17 de juny de 2012

Pastís Aniversari Bruna

El passat divendres va ser l'aniversari de la Bruna, la filla de la meva amiga Silvia, qui em va donar la possibilitat de preparar-li el pastís d'aniversari.
La Bruna feia 3 anyets, és super petitona!! I com podreu entendre, em va fer moltíssima il·lusió poder-li preparar el seu pastís!!
 Volia que el pastís fos tan atractiu a la vista, (així a la peque li faria il·lusió només veure'l), com bò de sabor, (d'aquesta manera, sobretot els seus pares, podrien gaudir d'un bon tall de pastís!), de manera que em vaig decidir a preparar el Tomboy Cake, bescuit de Xocolata i farcit de Vainilla, la recepta la vaig treure del llibre de la Pastisseria Miette de San Francisco.
Tenia clar que havia de ser un bon pastís i el bescuit del Tomboy Cake és flonjo i amb un gust de xocolata deliciós, mentre que el seu farcit no resulta gens empallegós, (cosa ben difícil tractant-se d'un pastís). 
Tot i els nervis inicials, (sóc molt perfeccionista en aquestes coses i intento cuidar fins el més petit detall i tractant-se de la Silvia i de la Bruna, volia que el resultat fos excel·lent).
M'alegra saber que els hi ha agradat a tots tres i que la peque estava il·lusionada amb el seu pastís, (veure la seva foto bufant l'espelma va ser el millor!! : )
Des d'aquí, agrair-te aquest encàrrec tan xulo!! Moltes gràcies, Silvia!!

dilluns, 11 de juny de 2012

La Dolce Vita

Fa tot un mes que no postejava res!! No sé com m'ho faig però em passa el temps i ni me'n adono...
Avui no us deixaré aquí cap recepta ja que encara he de triar la que em fa més el pes de totes les darreres que coses que he fet i que encara no he fet però he tastat...
Però vaja, que com veure-ho en aquest petit recull, amb tant de sucre, sembla que m'hagi llençat als braços de la Dolce Vita!! ...
Per anar obrint boca, us deixo alguna imatge de la "Caixa de Galetes Viatgera", un regalet per un amic que viu a Pisa i, que entre d'altres coses, duia Galetes de Xocolata, Galetes d'Espígol i Galetes de Nous, (aquestes darreres van ser les seves preferides, i en aquesta ocasió, també les meves).

 Se'm va acudir que podia omplir una antiga caixa de Galetes Trias amb Galetes fetes per mi,
Et voilà!
(Aquí el pot buit encara havia d'omplir-lo de dolços)...
No m'agrada fer servir tan de plàstic, és molt poc ecològic, però part del detall consistia en obrir la caixa i trobar-te tot un munt de capsetes individuals plenes de coses i em va semblar que lluïa més així.
També he estat entretinguda experimentant amb el llibre de la pastisseria Miette de San Francisco que em vaig comprar fa un parell de mesos, el primer que vaig voler tastar?! El pastís de la portada! I el cumple del meu germà en va ser l'excusa perfecte per preparar el Tomboy Cake!!
No em quedar com m'hagués agradat ja que, tot i que de sabor estava realment boníssim, vaig obrir el forn per mirar si em pujava o no pujava la massa, (sí, ja sé que això no es pot fer, però la impaciència va poder amb mi!!), i el pastís em va quedar abombat...
També he experimentat, vaig barrejar dues receptes i d'allà em va sortir el que anomeno: Plum Cake d'Espígol i Taronja, no és però un Plum Cake, és una mena de Bescuit d'Espígol i Taronja...
(Aquestes fotos les vaig fer amb el mòbil i és una llàstima perquè feia més patxoca en viu i en directe!) .
I aquest, amb el llacet de llunetes, és el que li vaig fer a la S.! (i que m'alegro molt que els hi agradés).
I finalment, ahir vaig preparar el pastís de cumple de la meva mare: Pastís de Llimona amb Merenga!
 En aquesta foto encara està tot blanquet, es veu que el soplet encara no havia passat per aquí...
 Ja puc dir que: He après a fer Merenga!!
Pero no solo de dulce vive el hombre!! (Afortunadament!)
La passada setmana, amb la G., vaig anar a un Taller de Patès Vegetals i n'hi ha un parell que em van deixar entusiasmada, un era de Xampinyons amb Nous i l'altre de Pebrot, estaven boníssims!!
I com el taller va estar molt bé i es mereix tot un post, prefereixo explicar-vos els detalls i les receptes el proper dia...
Bona setmana a tothom!!

diumenge, 6 de maig de 2012

Esmorzars a Domicili

Avui és el dia de la Mare i, en un dia com avui, se'm va acudir encarregar-li com a regal un esmorzar a domicili!...
La idea me la va donar una revista, em va semblar un detall tan original, inesperat i deliciós que no em vaig poder estar d'encarregar-ne un, així que avui, a la hora prevista, han vingut a dur-li aquest esmorzar que, entre els diversos tipus que oferien, li havia triat.
Quan vaig entrar a la pagina web de Matías Buenos Días, i vaig veure tot aquell ventall de possibilitats: croissants, magdalenes, sucs, melmelades, panets, cereals, flors, diaris, revistes..i el bon gust amb el que ho col·locaven tot dins la capsa vaig començar a triar cosetes per oferir-li aquest super esmorzar.


 Crec que la gracia dels regals o dels detalls que un té amb les persones estimades, va molt més enllà del sentit material que darrerament tant inunda les nostres vides. Per mi es tracta d'oferir il·lusió i, tal i com jo ho entenc, fa més il·lusió que et preparin un sopar inesperat a casa que que et comprin un vestit, així que dins del meu imaginari, la idea de sentir el timbre de la porta un diumenge a les 8h15 del matí, i trobar-te amb algú que et porta un esmorzar per sorpresa, (i més quan mai ningú ha picat la teva porta per dur-te cap sorpresa), em semblava i em segueix semblant fascinant.


"Malauradament", quan he arribat a casa dels meus pares, la capsa ja era mig despullada!
Els croissants i les mini palmeres havien volat, aquest esmorzar a domicili ha estat tot un èxit! : )
A l'efecte sorpresa s'hi ha sumat el d'un àpat que, segons ma mare, semblava un buffet lliure d'un hotel!


Vaig comentar amb un parell d'amigues que havia encarregat un esmorzar a domicili per la meva mare, els hi va agradar la idea però no sabien que hi havia una empresa que s'hi dedicava, així que després d'haver esmorzat i d'haver comprovat les tan positives reaccions, ho he volgut compartir amb vosaltres perquè poder aquesta mena de detalls us agraden tant com a mi...

diumenge, 22 d’abril de 2012

Premis Liebster Blog

Muchas gracias, Silvia! Es mi primer premio!! Me ha hecho muchísima ilusión que te acordaras de mí, y concretamente de mi blog otorgándome este premio. : )
Ah! Y, mi enhorabuena por tu blog y la parte que te toca, Lanasifils!!

Dit això, explicar-vos que els premis Liebster estan dissenyats per donar a conèixer altres blogs en forma de cadena. Els bloggers premiats han de donar a conèixer a altres bloggers, així que si has resultat ser un dels afortunats amb el premi, has de fer el següent:

1. Copia i enganxa el premi en el teu blog, enllaçant-lo amb el blogger que te'l ha otorgat.
2. Premia els teus 5 blogs preferits, amb la condició que tinguin menys de 200 seguidors i deixa'ls hi un comentari a les seves entrades per comunicar-lis que han guanyat el premi.l
3. Confiar en que continuïn la cadena i premïin a 5 blogs més.

I aquests són els meus 5 blogs premiats:

1. Kemonus unes noies que acaben de començar en el món dels Blogs i que, com la Silvia, fan coses molt mones!
2. Rápido, fácil y sano, un blog ple de receptes bones i senzilles pel nostre devenir diari.
3. Magnòlia a la cuina, l'he descobert fa molt poquet, i m'ha captivat...
4. L'amor omple neveres, un blog amb aroma d'il·lusió ple de receptes encisadores.
5. Cocina Vintage, per viatjar a altres temps...