Mona de Pasqua

Avui és el darrer dia de vacances de Setmana Santa: Dilluns de Pasqua i,  toca menjar-nos una bona Mona!!

Aquest any, com a recurs anti crisi i per poder experimentar a la cuina, vaig oferir-me a preparar la Mona a la manera tradicional, de les moltes i variades receptes que vaig anar trobar per la xarxa em vaig quedar amb la que vaig trobar a la revista Whole Kitchen Magazine nº6, (la trobareu a la pagina 110) ja que en d'altres ocasions he preparat alguna de les cosetes que hi surten amb bon resultat.

De la recepta que he seguit i, com veure-ho per les fotos, hi he afegit alguna variant: En primer lloc i, per donar-hi una miqueta de color he posat alguns trossets de fruita confitada tallada a quadrets petits, (no tenia cap guinda, però una miqueta de vermell li hauria vingut genial...).
Li vaig afegir la fruita just abans de coure-la, em va semblar que així s'enganxaria millor a la massa.

El segon canvi que he fet ha estat el de substituir els ous durs per ous de xocolata que, evidentment, he posat damunt la Mona després de coure-la i de deixar-la refredar.
Per enganxar-los a la massa primer he valorat on els volia col·locar i, fet això, mirava els punts de contacte de l'ou amb la massa i amb la flama d'un encenedor escalfava una mica aquests punts de l'ou per tal d'estovar una mica la xocolata aconseguint així enganxar-la perfectament a la massa.

Finalment hi he posat un punt de sucre glas, m'he ajudat d'una cartolina per tal de no deixar-ho tot blanc, (em conec i més que una Mona de Pasqua, podria haver semblat una Mona Nevada!...).

Ara només ens resta per fer el darrer pas: Menjar-nos-la!!

Espero que m'hagi quedat bona, ja us ho explicaré! ; )

El meu primer faristol de cuina

Feia moooolt que volia fer aquest post doncs ja fa un parell de mesos que pel meu cumple, la I., la G., la E. i la N., entre d'altres estris de cuina, (que des d'aquí us dic estic fent servir), em varen regalar un faristol per la cuina!

 Em va fer molt ilu perquè no n'havia tingut mai i el cert és que a mi em va de meravella perquè jo no sé com m'ho faig, però acabo sempre de farina fins el monyo i d'aquesta manera, evito anar tocant el llibre amb les mans, que com jo, acabaven sempre de farina fins la darrera pagina!
El trobo super pràctic i, com  ara el faig servir sempre que cuino noves receptes, per no anar desant-lo i traient-lo de la seva caixa, l'he posat decorant-me la cuina amb un dels meus llibres de cuina i queda moníssim!
Així que, si heu de fer-li un regalet a algú a qui li agradi cuinar i no tingui faristol, penseu-hi, a mi em va molt bé...

 Moltes gràcies, guapes!! : )

Petits detalls plens d'il·lusió

Dijous passat, en S., la C., la S. i jo, varem voler tenir un detallet amb la nostra amiga J. i, per tal que se li fes la boca aigua, inspirant-nos en la idea que apareix al blog Confetti Sunshine, varem preparar-li una capseta amb gominoles i minimuffins!
El cert és que és una cosa ben senzilla de dur a la pràctica i queda ben xulo...

 

Per dur-ho a terme només ens cal una capseta mona, una mica de paper per embolicar, capsules per mini muffins, gominoles i preparar mitja dotzena dels nostres mini muffins preferits, en el meu cas eren de pastanaga, m'encanten! : )

 Un cop fets els mini muffins, i després de deixar-los refredar, ja podrem muntar la capsa al nostre gust.

 

I ja tenim enllestit un petit detall ple d'il·lusió...

Estrenant Davantal

Tot just fa una setmana que el meu amic S. va venir a dinar a casa i em va regalar un davantal que m'encanta!
És per això que em ve molt de gust ensenyar-vos-el, lluir-lo, enfarinar-me'l i, evidentment agrair-li des d'aquí, que sé que em llegeix, el seu detallet: Muchas gracias, S.!! : )

Oi que és mono??! Sí, ho heu encertat, quan me'l poso semblo sortida de La casa de la Pradera, m'encanta!

Apple Pie

Visitant els vostres blogs, vaig trobar-me amb aquesta Recepta d'Apple Pie clàssic en el blog de la Marina: Xocolata Desfeta.
Sóc una autèntica fan d'aquest pastís i el prefereixo a qualsevol altre pastís de poma. L'aroma embolcallador que comença a desprendre-se'n quan el tenim el forn, el sabor de lo poma amb la canyella i, sobretot perquè on es posi una "empanada" de poma, que se quite todo lo demás!

No postejaré aquí la recepta, la única variant és que faig servir sucre integral de canya ecològic, però sí que us comentaré com assaborejo jo aquest pastís...
Un cop tret del forn el deixo reposar i que vagi refredant-se,  però com és tan fàcil de fer, (que sí, proveu-ho !), sempre apuro a l'hora de començar a preparar-lo de manera que, tot i que el deixo refredar durant aproximadament 1 hora, trobo que és ideal menjar-se'l tebi, de manera que passat aquest temps començo a menjar-me'l i està boníssim!!...

Així que, en tallo un trosset, el poso en un plat i l'acompanyo d'una cullerada de nata poc muntada (compro un pot d'aquests de nata per muntar), el contrast tebi del pastís/empanada amb la textura i fredor de la nata és inigualable...

 Aquest Pie l'he fet ja 3 vegades i sempre ha estat tot un èxit! I per tal de consumir-lo tal i com us comentava,  he arribat a dur un tupper amb la nata poc muntada de casa! jaja!.
M'agrada tant aquest pastís que ahir, donant tombs per la xarxa vaig trobar aquest motllo per fer Apple Pie individuals a En Juliana i, és clar, me n'he encapritxat...així que qualsevol dia d'aquests em temo que acabaré sucumbint als encants d'aquesta peça en forma de poma com l'Eva en el paradís...

Sopa de Ceba

Avui tinc un munt de coses per postejar! Però començaré amb una recepta ideal pel dia que fa, una recepta que li dec a la Silvia de ¿Qué tienes en la cabeza?, ella em preguntava en el post anterior si coneixia d'alguna altra sopa et voilà!, tot i que amb mooolts dies de retard, (disculpa, Silvia! por lo menos espero que te guste!), deixo aquí tant per ella, com per tots els qui la volgueu preparar, aquesta recepta de Sopa de Ceba, una sopa que a mi m'encanta!
(Silvia, no es una sopa de dieta, pero si la haces sin el queso y sin el pan la cosa cambia!).

 Ingredients per 4 persones:
400 grs. de Cebes
1 litre i mig de brou de verdures
1 gotet de tallat de vi blanc
Oli
Una miqueta de Sal i de Pebre
4 llesques de pa torrat
Formatge Emmental ratllat
Preparació:
Comencem tallem les cebes a llunes i les reservem.
Tot seguit posem una mica d'oli a l'olla, quan l'oli sigui calent hi afegim la ceba que tenim reservada i la fem fins que estigui transparent. És el moment d'afegir-hi el vi, ho remenem una mica deixant que evapori i hi afegim el caldo de verdures que hem preparat, (pels que aneu molt enganxats de temps, teniu l'opció de comprar el brou ja preparat). Hi posem la sal i el pebre i deixem que tot plegat es vagi fent amb l'olla semi tapada durant uns 20 minuts. Durant aquest temps podem anar torrant les llesques de pa.
I passat aquest temps, haurà arribat el moment de presentar-ho!
Podem servir-ho en bols individuals aptes per anar al forn, dins el bol hi posaríem la sopa, una llesca del pa que hem torrat i per damunt del pa hi posaríem el formatge emmental ratllat, ho gratinem i ho servim de seguida.

Muffins de Xocolata

El passat dia 23 de Gener va ser el meu cumple i un amic, em va regalar un llibre ple de receptes de muffins! Vaja, que ja tinc un munt de planes senyalades per posar-me a fer muffins com una boja, jaja!..(F. quan et passis per aqui, tu també els tastaràs! Bé, de xoco no, de salats : P).
Fins ara, no n'havia fet mai de xocolata, però he volgut tenir un petit detall amb les persones que m'acompanyaran en el meu sopar d'aniversari donant-li a cadascuna d'elles una bosseta amb un parell de muffins, i m'ha semblat que els de xocolata eren els més adients per la ocasió, és clar que jo no m'hi he pogut resistir i me'n he acabat menjant un...

 Ingredients:
2 Taronges
125 ml. de llet aproximadament
225 gr. de farina
55 gr. cacao en pols
1 cullerada de llevadura en pols
una miqueta de sal
100/115 gr. de sucre integral de canya
150 gr. de xips de xocolata
2 ous
6 cullerades d'oli de girasol

 Preparació:
Preescalfar el forn a 200 ºC. Si pensem preparar els muffins en una safata per magdalenes, ho haurem d'engreixar amb mantega, jo els vaig fer amb motllos individuals de silicona i llavors no cal.
Ratllem la pell de les taronges ben netes i els hi traurem el suc. A aquest suc li afegirem la llet fins arribar els 250 ml., afegida la llet, hi abocarem la pell ratllada, (aquesta part de la pell a mi se'm va oblidar de fer... : /).
Tamisarem la farina, el cacau, el llevat i la sal i ho posarem en un bol gran on hi afegirem el sucre i els xips de xocolata i ho reservem.
En un altre bol, batrem lleugerament els ous i tot seguit hi afegirem la barreja que hem preparat amb la llet i el suc de les taronges juntament amb les cullerades d'oli de girasol.
En el bol on tenim els ingredients secs, (la farina, el cacau, etc.), farem un forat al mig, i allà hi abocarem els ingredients líquids lleugerament batuts.
Ho barrejarem tot per tal que quedi ben lligat però sense treballar-ho massa, aquest és el secret perquè quedin ben flonjos, no treballar-ho gaire (a mi cada cop em surt millor, però encara em falta fer uns quants muffins més per dominar-ho! :)
Ara ja podem emplenar els motllos amb la barreja.
Les deixarem al forn uns 20 minuts o fins que veieu que la massa ha pujat i està ben ferma.
Els traiem del forn els deixarem reposar en el motllo uns 5 minuts i, tot seguit les treurem i deixarem que reposin damunt una reixeta.
(Un apunt, per tal que no hi hagi un contrast tan fort de temperatures, entre els 200 º C del forn i la temperatura ambient, podem obrir el forn passat els 20 minuts i apagar-lo, mentre els muffins els deixem reposar un parell de minuts dins el forn, així aniran "aclimatant-se" i la massa no patirà un contrast de temperatures tan fort).