Crackers de Carbó amb Roquefort i Confitura de Figues

Un  altre platet per picar i on l'estrella segueix sent el formatge, (es nota que és la meva perdició, oi?...); és aquest aperitiu que vaig trobar en un llibre de cuina que em vaig comprar fa uns mesos i que em té enamorada...Mi primera comida vegetariana d'Alice Hart, és un llibre molt cuidat i ple de saboroses receptes per aquells que intentem menjar poqueta carn, o millor dit, per aquells que intentem no menjar carn, per aquells que volen augmentar el seu consum en cereals, fruites, verdures, i hortalisses o simplement aquells que gaudeixen cuinant i menjant...
També en aquest cas i, donada la diversitat de plats per picar duts a taula, aquest platet és d'allò més útil ja que no hem de fer res més que treure els Crackers del seu embolcall i tallar el formatge a trossets, un cop a taula cadascú se'ls anirà preparant al seu gust, posant-hi més o menys formatge
Però no us deixeu enganyar, tot i la seva aparent senzillesa, a aquest plat el precedeix el seu caràcter:
Els Crackers de Carbó, li confereixen el punt de sofisticació al plat, mentre que la barreja de sabors entre la fortor del Roquefort i la dolçor de la Confitura de Figues, rematen aquest aperitiu amb un suntuós toc d'excentricitat...

Ingredients:
1 Paquet de Crackers de Carbó (combinen amb moltíssims formatges: Formatge de Cabra, Camembert, Brie, Gorgonzola, ...).
1 Confitura de Figues
Formatge Roquefort

Bandes de Full Variades

Amb motiu del dia de St. Esteve, ahir em va "tocar" a mi cuinar i, per fer boca abans dels típics canalons de la jornada, vaig preparar alguna coseta per picar, he de confessar que m'encanta fer dinars i sopars perquè resulten l'excusa perfecte per preparar un munt de platets per picar! : )
I com d'aquí tres dies ens plantarem al bell mig del sopar de la nit de Cap d'Any, avui he volgut postejar un d'aquests aperitius que no només és senzillíssim, sinó que a la gent li agrada força i a la taula, resulta d'allò més atractiu per la varietat de colors: Bandes de Full Variades, així si us ve de gust, el podreu preparar!
Vaig fer-ne tres: Banda d'Espinacs, Poma i Brie, Banda d'Espinacs, Formatge Blau i Ceba confitada a la reducció de Pedro Ximenez, (aquesta va ser la de més èxit)  i, la tercera i més senzilla de totes, Banda de Tomàquet, oli i Alfàbrega.

Ingredients Banda d'Espinacs, Poma i Brie
L'ingredient bàsic per totes tres és la pasta de full, no la vaig fer jo, la vaig comprar feta i fresca, la trobareu a tots els supermercats.
Espinacs, (una bosseta de les que venen per fer amanides)
Poma
Formatge Brie

Ingredients Banda d'Espinacs, Formatge Blau i Ceba confitada reducció de Pedro Ximenez
La mateixa pasta de full anterior
La mateixa bossa d'Espinacs
Formatge Blau (Vaig utilitzar Roquefort però un Gorgonzola quedaria també ben bo)
Un pot de ceba confitada a la reducció Pedro Ximenez (no recordo quina marca vaig comprar, però està boníssima!). Això sí, ho vaig comprar als supermercats d'un hiper conegut centre comercial on l'estiu arriba abans que a cap altre indret! : )

Ingredients Banda de Tomàquet, Oli i Alfàbrega
La mateixa pasta de full
Tomàquet natural tallat a rodanxes
Alfàbrega (lo ideal és posar-hi alfàbrega fresca, jo em vaig descuidar de comprar-la i li vaig posar alfàbrega seca, però us quedarà molt més bo, si la feu servir fresca)
Oli d'oliva

Preparació:
Damunt la safata de forn hi posarem paper per fornejar i tot seguit hi col·locarem la pasta de full.
Amb un ganivet, tallarem horitzontalment la pasta de full en 3 o 4 tires, aproximadament haurien de quedar amb un gruix com de 3/4 dits.
Fet això, la tallarem verticalment, es tracta d'anar formant rectangles.
Ha arribat el moment d'anar col·locant els ingredients:

 - Banda d'Espinacs, Poma i Brie: Posar alguns fulls d'espinacs damunt la pasta de full, al damunt hi posarem una rodanxa de poma i damunt d'aquesta un trosset de formatge brie.
Anirem repetint-ho per tota la banda (per tots els rectangles que hem anat formant de la banda).
- Banda d'Espinacs, Formatge Blau i Ceba confitada reducció de Pedro Ximenez: Posar alguns fulls d'espinacs damunt la pasta de full, damunt d'aquests posar-hi un trosset de Roquefort, damunt, hi posarem una culleradeta de la ceba confitada al Pedro Ximenez.
Anirem repetint-ho per tota la banda (per tots els rectangles que hem anat formant de la banda).
- Banda de Tomàquet, Oli i Alfàbrega: Si feu servir alfàbrega fresca (lo ideal), poseu-hi una fulla per rectangle; al damunt una rodanxeta de tomàquet. Si la feu servir seca, primer posarem la rodanxa de tomàquet i pel damunt, l'alfàbrega seca.
Anirem repetint-ho per tota la banda (per tots els rectangles que hem anat formant de la banda).
Fet això, afegirem a aquesta Banda una rajolí d'oli d'oliva.
(Damunt del tomàquet hi quedaria genial una miqueta de bona mozzarella, però hi ha gent a la que no li agrada el formatge o que per decisió personal no en mengen, així que sense mozzarella tot i la seva senzillesa, és ben bona).

Un cop fetes, ho posarem al forn que tindrem preescalfat a la temperatura que ens indiqui l'embolcall de la pasta de full i ho deixarem també el temps que aquesta ens indiqui, (la poma i el tomàquet han de quedar una mica cuits).

Muffins cruixents de Moniato

Donant un tomb pel blog de la Marina, Xocolata Desfeta, vaig descobrir una iniciativa genial que anomenen la recepta del 15, (encara no hi he participat mai però qualsevol 15 d'aquests, hi participaré!); en el mes d'Octubre em va cridar molt l'atenció l'ingredient en que havia de basar-se aquesta recepta: el Moniato.
Ja que és un ingredient tan de temporada, que gairebé només es present a la nostra taula pels volts de la Castanyada, així que vaig començar a passejar-me per les diferents receptes que hi havia i em va sorprendre molt la dels Muffins cruixents de Moniato i canyella del blog My lovely food, em va semblar súper original i, lògicament, em vaig posar mans a l'obra i au, a preparar Muffins de Moniato!

 Aquí us deixo la recepta d'aquests Muffins de My lovely food, com sempre, vaig fer servir sucre integral de canya enlloc de sucre refinat i com sempre també, vaig posar-hi una miqueta menys de sucre.
El resultat van ser uns Muffins sorprenents no només per la seva originalitat, també per la seva textura i sabor, a més, vaig trobar que menjats al dia següent de preparar-los, fins i tot, un parell de dies després, estaven encara més bons!

Galetes de Canyella

Després de setmanes i més setmanes sense poder dedicar els minuts corresponents al meu Espai, per fi sóc aquí!!
Em venia molt de gust!
Bé, dit això i com que tampoc crec que calgui que doni massa explicacions sobre la meva "desaparició virtual", passo a coses més interessants com postejar aquesta recepta de galetes que m'ha captivat per lo senzill que resulta preparar-les, pel seu sabor que, molt subtilment pot fer-nos recordar el dels típics "mantecados" nadalencs, i perquè les he regalat en un parell d'ocasions i em complau saber que se les han menjat en un no res!!
Bé, dit això i com que tampoc crec que calgui que doni massa explicacions sobre la meva "desaparició virtual", passo a coses més interessants com postejar aquesta recepta de galetes que m'ha captivat per lo senzill que resulta preparar-les, pel seu sabor que, molt subtilment pot fer-nos recordar el dels típics "mantecados" nadalencs, i perquè les he regalat en un parell d'ocasions i em complau saber que se les han menjat en un no res!!
Vaig descobrir aquesta recepta a Pimienta Rosa i, he de reconèixer que el que em va encisar no van ser la recepta en sí, sino les fotos que l'acompanyaven...Sí, sóc assídua lectora d'Alicia al País de les Meravelles, de tant en tant em regelleixo el llibre de l'editorial Valdemar que em va regalar un molt bon amic, i les fotos d'aquestes galetes anaven acompanyades d'un llibre ple d'il·lustracions d'aquesta fantàstica obra i és clar, somiadora com sóc, ja em vaig imaginar que eren aquestes les galetes que acompanyaven la celebració del No-Aniversari...Fantasiejant així no podia no tastar-les, així que de seguida les vaig preparar i el resultat va ser millor del que m'havia imaginat...

Aquí, a la fantàstica pagina de Pimienta Rosa, hi trobareu la recepta original, com ja és habitual, el sucre que he fet servir per preparar-les és sucre de canya integral i, hi afegeixo un petit polsim de gingebre molt. Uhmm...em sembla que començo a sentir la olor a canyella que desprenen mentre es couen al forn...

Missing

Fa un munt de dies que no postejo res, però sóc aquí!
Entre els estudis i que duc com 3 setmanes sense internet a casa, aquests darrers dies vaig força escopetejada...Això si, tinc un parell de receptes per postejar: Galetes de canyella i unes Magdalenes de boniato que em van sorprendre força, però això no ho faré avui, perquè us escric des de casa dels meus pares i no tinc aquí les fotos... : (
Al llarg d'aquesta setmana, les postejaré.
Que gaudiu d'aquest diumenge en el que sembla que la pluja, ens ha donat una petita treva...

Paté de pastanagues

Avui he arribat a casa prop de les 16h30 i, encara no havia dinat ni tenia res preparat! Tot i que, he de reconèixer que aquestes coses m'acostumen a passar, no sóc gens previsora...  
He obert la nevera i hi he vist unes pastanagues, i si em preparo un paté de pastanagues amb unes llesques de pà??...
Mai n'havia preparat cap, però aquests darrers dies he estat donant tombs per diferents receptes d'hummus i patés de pastanagues, així que més o menys tenia la idea de com fer-ne un, així que he decidit agafar alguns ingredients que tenia per casa i, m'ha agradat molt el resultat!
No havia tastat cap paté de pastanagues i el seu sabor m'ha sorprés d'allò més, el to dolcenc de les pastanagues es barrejava subtilment amb l'acidesa de la llimona i el sabor fort de l'all, era el primer cop que el feia, però no serà l'últim,  des d'aquest moment, aquest paté tindrà un lloc a la meva cuina.

Ingredients:
(Com que tenia gana, les mides les he fet a ull, el proper cop ja ho mesuraré).
Suc de mitja llimona
3/4 pastanagues de mida mitjana
Un grapadet de pinyons
Un grapadet d'ametlles
Una mica d'alfàbrega
2 grans d'all (cap dels dos era gran, però n'ha de tenir gust).
Un raig ben abundant d'oli
(no hi he posat sal, estic acostumada a menjar amb poca sal i quan vaig ràpid, com avui, ni hi penso, per això he degut sentir aquest to dolç de la pastanaga, a mi m'ha agradat així, però vaja, si en poseu una mica, també li sentirà bé).

Preparació:
Pelar i bullir les pastanagues fins que siguin cuites. Tallar-les a trossets i reservar-les.
En el got de la minipimer, posar-hi els alls, el suc de llimona, els pinyons i les ametlles. Abocar-hi els trossets de pastanaga, afegir-hi l'oli, (al fer-ho a ull ho he fet així per poder mesurar visualment les quantitats d'uns i altres ingredients), tot seguit, posar-hi el polsim d'alfàbrega.
Agafar el minipimer i començar a triturar-ho. Quan tot estigui ben barrejat i tingui la textura desitjada, (com un paté o un hummus), ja tindrem el paté llest!!

Melmelada de Taronja

Tenia moltes ganes de fer melmelada, i per fi, aprofitant aquests dies de pont he pogut posar-m'hi.
M'he decantat per una melmelada de taronja, és una de les meves preferides, però no he trobat cap recepta que expliqués com es fa la típica melmelada de taronja anglesa; així que he fet un poti-poti de diferents receptes que he trobat per internet i m'he decidit a posar-li menys sucre, (com no...), a donar-li un toc de canyella i també de rom...
Val a dir que és una melmelada molt laboriosa de fer, l'haver de pelar les taronges vigilant que no continguin massa part blanca, l'estona que vaig fer reposar la barreja, l'esterilització prèvia i final dels pots...
Això sí, tot i el temps que vaig utilitzar en fer-la, va valdre la pena, en primer lloc perquè a mi això de cuinar coses que requereixin força temps i atenció ja m'agrada, i en segon lloc perquè el resultat em va sorprendre d'allò més, vaja, que la meva primera melmelada m'ha sortit boníssima!!!
I ecològica!!!  : )

Ingredients (Vaig omplir 4 pots d'uns 250 ml.):
1,400 Kg. de Taronges ecològiques
1 Llimona ecològica
450 gr. de sucre de canya integral (també de conreu ecològic)
1 branca de canyella
1 polsim de canyella en pols
1 rajolinet de rom vell

Preparació:
Pelar cuidadosament les taronges i reservar la pell d'una d'elles.
A l'hora de pelar-les i per tal que la melmelada no ens surti massa amarga, hem de vigilar de treure-li la part blanca, el mesocarpi, de manera que la quantitat que en quedi no sigui excessiva, sinó que quedin el més netes que ens sigui possible.
Els grillons de les taronges que anem pelant, els anirem deixant dins d'un bol de vidre.
Un cop les hem pelat totes, amb unes tisores tallarem una mica els grillons, que vinguin a sortir tres trossos de cada grilló.
Un cop tallats, hi afegirem la pell de la taronja, la pell de la llimona, la branca de canyella i el sucre, ho barrejarem una mica.
És hora de deixar-ho reposar un parell d'horetes si fa no fa.
Això sí, quan faci una hora que reposen, hi podem afegir el suc de mitja llimona i el polsim de canyella en pols i ho barrejarem de nou.
Durant aquest temps en que quasi tots els ingredients reposen, podem aprofitar per anar esterilitzant els pots, per fer-ho, els posarem destapats en aigua bullint durant 20/30 minuts. Al fons de la cassola on els anem a esterilitzar, estaria bé posar-hi un drap de cuina, d'aquesta manera no aniran picant amb el fons de la cassola.
(A la pagina Directo al Paladar, hi vaig trobar de manera clara i senzilla, el procés d'esterilització, a més hi ha fotos en els que es veu clarament com fer-ho, a mi em va ser molt útil, així que aquí el teniu: Esterilització).
Quan hagin passat les dues hores, llevarem la pell de taronja de la barreja, aquesta pell l'escaldarem i la reservarem.
La resta de la barreja la posarem dins d'una cassola i farem que bulli a foc lent durant 15 minuts, ho anirem remenant.
Passats aquests 15 minuts ho apartarem del foc i ho deixarem reposar durant 10/15 minuts.
Després d'aquest temps ho tornarem a posar al foc i ho durem novament a ebullició durant 15/20 minuts més, (a foc lent), ho anirem remenant.
Passat aquest temps, ho apartarem del foc i li llevarem la branqueta de canyella i la pell de la llimona que reservarem.
Ara podem passar-hi el minipimer, (aquesta part la vaig fer a ull, no volia triturar-ho tot i que no quedés cap resta de taronja però tampoc m'hi volia trobar els trossos de grillons sencers, això va més al gust de cadascú).
Un cop passat el minipimer, (no cal treure-ho de la cassola per fer-ho), tornarem a afegir-hi la branqueta de canyella i la pell de la llimona i  ho posarem novament al foc, duent-ho a ebullició, (foc lent), ho anirem remenant de tant en tant.
Quan hagin passat 20 minuts, li retirarem la branqueta de canyella i la pell de la llimona i hi afegirem la pell de la taronja que haurem tallat a juliana, (la pell de la taronja ha de dur el mínim de mesocarpi possible, una mica sí, però poc).
És hora d'afegir-hi un rajolinet de rom vell.
Deixarem que segueixi a foc lent 30/40 minuts més, durant tot aquest temps ho anirem vigilant i remenant de tant en tant.
Passat aquest temps ho retirarem del foc i començarem a omplir els pots fins a dalt de tot, tot seguit, sense deixar que la melmelada es refredi, els taparem bé.
Ha arribat el moment que els nostres pots facin el buit per tal que es conservin com cal, així que novamen posarem aigua en una cassola i la farem bullir, (posar-hi també el drap al fons de la cassola), un cop bulli hi posarem els pots, (l'aigua els hi ha d'arribar al coll), deixarem que bullin 20 minuts.
Passat aquest temps els llevarem de l'aigua i deixarem que es refredin.
Ja tenim llesta la nostra melmelada!!