Missing

Fa un munt de dies que no postejo res, però sóc aquí!
Entre els estudis i que duc com 3 setmanes sense internet a casa, aquests darrers dies vaig força escopetejada...Això si, tinc un parell de receptes per postejar: Galetes de canyella i unes Magdalenes de boniato que em van sorprendre força, però això no ho faré avui, perquè us escric des de casa dels meus pares i no tinc aquí les fotos... : (
Al llarg d'aquesta setmana, les postejaré.
Que gaudiu d'aquest diumenge en el que sembla que la pluja, ens ha donat una petita treva...

Paté de pastanagues

Avui he arribat a casa prop de les 16h30 i, encara no havia dinat ni tenia res preparat! Tot i que, he de reconèixer que aquestes coses m'acostumen a passar, no sóc gens previsora...  
He obert la nevera i hi he vist unes pastanagues, i si em preparo un paté de pastanagues amb unes llesques de pà??...
Mai n'havia preparat cap, però aquests darrers dies he estat donant tombs per diferents receptes d'hummus i patés de pastanagues, així que més o menys tenia la idea de com fer-ne un, així que he decidit agafar alguns ingredients que tenia per casa i, m'ha agradat molt el resultat!
No havia tastat cap paté de pastanagues i el seu sabor m'ha sorprés d'allò més, el to dolcenc de les pastanagues es barrejava subtilment amb l'acidesa de la llimona i el sabor fort de l'all, era el primer cop que el feia, però no serà l'últim,  des d'aquest moment, aquest paté tindrà un lloc a la meva cuina.

Ingredients:
(Com que tenia gana, les mides les he fet a ull, el proper cop ja ho mesuraré).
Suc de mitja llimona
3/4 pastanagues de mida mitjana
Un grapadet de pinyons
Un grapadet d'ametlles
Una mica d'alfàbrega
2 grans d'all (cap dels dos era gran, però n'ha de tenir gust).
Un raig ben abundant d'oli
(no hi he posat sal, estic acostumada a menjar amb poca sal i quan vaig ràpid, com avui, ni hi penso, per això he degut sentir aquest to dolç de la pastanaga, a mi m'ha agradat així, però vaja, si en poseu una mica, també li sentirà bé).

Preparació:
Pelar i bullir les pastanagues fins que siguin cuites. Tallar-les a trossets i reservar-les.
En el got de la minipimer, posar-hi els alls, el suc de llimona, els pinyons i les ametlles. Abocar-hi els trossets de pastanaga, afegir-hi l'oli, (al fer-ho a ull ho he fet així per poder mesurar visualment les quantitats d'uns i altres ingredients), tot seguit, posar-hi el polsim d'alfàbrega.
Agafar el minipimer i començar a triturar-ho. Quan tot estigui ben barrejat i tingui la textura desitjada, (com un paté o un hummus), ja tindrem el paté llest!!

Melmelada de Taronja

Tenia moltes ganes de fer melmelada, i per fi, aprofitant aquests dies de pont he pogut posar-m'hi.
M'he decantat per una melmelada de taronja, és una de les meves preferides, però no he trobat cap recepta que expliqués com es fa la típica melmelada de taronja anglesa; així que he fet un poti-poti de diferents receptes que he trobat per internet i m'he decidit a posar-li menys sucre, (com no...), a donar-li un toc de canyella i també de rom...
Val a dir que és una melmelada molt laboriosa de fer, l'haver de pelar les taronges vigilant que no continguin massa part blanca, l'estona que vaig fer reposar la barreja, l'esterilització prèvia i final dels pots...
Això sí, tot i el temps que vaig utilitzar en fer-la, va valdre la pena, en primer lloc perquè a mi això de cuinar coses que requereixin força temps i atenció ja m'agrada, i en segon lloc perquè el resultat em va sorprendre d'allò més, vaja, que la meva primera melmelada m'ha sortit boníssima!!!
I ecològica!!!  : )

Ingredients (Vaig omplir 4 pots d'uns 250 ml.):
1,400 Kg. de Taronges ecològiques
1 Llimona ecològica
450 gr. de sucre de canya integral (també de conreu ecològic)
1 branca de canyella
1 polsim de canyella en pols
1 rajolinet de rom vell

Preparació:
Pelar cuidadosament les taronges i reservar la pell d'una d'elles.
A l'hora de pelar-les i per tal que la melmelada no ens surti massa amarga, hem de vigilar de treure-li la part blanca, el mesocarpi, de manera que la quantitat que en quedi no sigui excessiva, sinó que quedin el més netes que ens sigui possible.
Els grillons de les taronges que anem pelant, els anirem deixant dins d'un bol de vidre.
Un cop les hem pelat totes, amb unes tisores tallarem una mica els grillons, que vinguin a sortir tres trossos de cada grilló.
Un cop tallats, hi afegirem la pell de la taronja, la pell de la llimona, la branca de canyella i el sucre, ho barrejarem una mica.
És hora de deixar-ho reposar un parell d'horetes si fa no fa.
Això sí, quan faci una hora que reposen, hi podem afegir el suc de mitja llimona i el polsim de canyella en pols i ho barrejarem de nou.
Durant aquest temps en que quasi tots els ingredients reposen, podem aprofitar per anar esterilitzant els pots, per fer-ho, els posarem destapats en aigua bullint durant 20/30 minuts. Al fons de la cassola on els anem a esterilitzar, estaria bé posar-hi un drap de cuina, d'aquesta manera no aniran picant amb el fons de la cassola.
(A la pagina Directo al Paladar, hi vaig trobar de manera clara i senzilla, el procés d'esterilització, a més hi ha fotos en els que es veu clarament com fer-ho, a mi em va ser molt útil, així que aquí el teniu: Esterilització).
Quan hagin passat les dues hores, llevarem la pell de taronja de la barreja, aquesta pell l'escaldarem i la reservarem.
La resta de la barreja la posarem dins d'una cassola i farem que bulli a foc lent durant 15 minuts, ho anirem remenant.
Passats aquests 15 minuts ho apartarem del foc i ho deixarem reposar durant 10/15 minuts.
Després d'aquest temps ho tornarem a posar al foc i ho durem novament a ebullició durant 15/20 minuts més, (a foc lent), ho anirem remenant.
Passat aquest temps, ho apartarem del foc i li llevarem la branqueta de canyella i la pell de la llimona que reservarem.
Ara podem passar-hi el minipimer, (aquesta part la vaig fer a ull, no volia triturar-ho tot i que no quedés cap resta de taronja però tampoc m'hi volia trobar els trossos de grillons sencers, això va més al gust de cadascú).
Un cop passat el minipimer, (no cal treure-ho de la cassola per fer-ho), tornarem a afegir-hi la branqueta de canyella i la pell de la llimona i  ho posarem novament al foc, duent-ho a ebullició, (foc lent), ho anirem remenant de tant en tant.
Quan hagin passat 20 minuts, li retirarem la branqueta de canyella i la pell de la llimona i hi afegirem la pell de la taronja que haurem tallat a juliana, (la pell de la taronja ha de dur el mínim de mesocarpi possible, una mica sí, però poc).
És hora d'afegir-hi un rajolinet de rom vell.
Deixarem que segueixi a foc lent 30/40 minuts més, durant tot aquest temps ho anirem vigilant i remenant de tant en tant.
Passat aquest temps ho retirarem del foc i començarem a omplir els pots fins a dalt de tot, tot seguit, sense deixar que la melmelada es refredi, els taparem bé.
Ha arribat el moment que els nostres pots facin el buit per tal que es conservin com cal, així que novamen posarem aigua en una cassola i la farem bullir, (posar-hi també el drap al fons de la cassola), un cop bulli hi posarem els pots, (l'aigua els hi ha d'arribar al coll), deixarem que bullin 20 minuts.
Passat aquest temps els llevarem de l'aigua i deixarem que es refredin.
Ja tenim llesta la nostra melmelada!!

Pizza de Verdures

Aquest finde estic tancada a casa, fent un treball pel curs sobre l'úlcera pèptica i com que demà el vull deixar ben lligat, durant aquest cap de setmana ni sociabilitzaré, ni cuinaré, ni faré altre cosa que no sigui el treball...snif...
Creuaré els dits, a veure si dijous i divendres, que tinc pont, puc gaudir del plaer del dolce far niente!

Però, tancada o no, aquest migdia havia de dinar, així que m'he preparat la meva pizza dels findes d'estudi: la Pizza de verdures!
Dic que és la meva pizza dels findes d'estudi perquè és súper ràpida de fer, així que quan començo a tenir gana, només m'he d'aixecar, encendre el forn, posar els ingredients damunt la massa i quan està a llesta, a menjar!
La massa no l'he feta jo, en aquesta ocasió era la massa del Mercadona, tot i que quan tinc temps d'anar a comprar, sempre trio la massa fresca de pizza Rana, és la que em sembla més natural i autèntica...

Així que, he posat la massa damunt la safata de forn, (abans espolvorejo una mica de farina per damunt la safata per tal que la massa no s'hi enganxi), he tallat 2 tomàquets frescos a trossets i els he escampat per la masa, tot seguit hi he afegit unes rodanxetes de ceba, una mica de pebrot vermell fresc tallat fi, unes quantes fulles d'una amanida d'aquestes que venen preparades, uns "pimientitos de padrón" que tenia i que no tenien pinta de picar, (i de fet, no picaven), formatge parmesà, alfàbrega i mozzarella i au, cap el forn!
Hi podeu afegir alguns trossets de nous o fins i tot espolvorejar-la amb algunes llavors, (quan en tinc en poso) i, si teniu formatge de cabra o gorgonzola, el podeu substituir pel parmesà, bé, i la barreja d'amanida que hi he posat, es pot substituir per espinacs frescos...Mmm....Tingueu en compte que he fet servir el que tenia per la nevera, de fet és part de la gracia d'aquesta pizza, això sí, a excepció del formatge que es faci servir, tota la resta ha de ser a base de verdures fresques: tomàquets naturals, ceba, espinacs, enciam, pebrot, el que sigui, però de verduretes!... : )

Quiche de verdures

Acabo de preparar una Quiche de verdures amb un toc de Parmesà, m'agrada la pinta que té però fins demà no sabré com m'ha quedat ja que la duré al dinar de casa dels meus pares...aix...
Pretenia fer la recepta de la Quiche de verdures i gorgonzola que vaig veure al blog Food and Cook, però he tingut un incident amb el gorgonzola, en obrir-lo m'he adonat que no estava bé del tot, així que l'he substituït per una dosi de formatge Parmesà que tenia a la nevera, l'he afegit ratllat a la barreja de nata líquida i ou, (afortunadament i, en vol directe des de Pisa, em van regalar un ratllador de Parmesà que és meravellós i em facilita molt la vida a l'hora de ratllar aquest formatge que faig servir en un munt de plats!). No us puc proporcionar la quantitat ja que l'he posat a ull, tenia la cuina manga por hombro quan he descobert que el gorgonzola no estava fi, i ja no m'he posat a mesurar, la meva única preocupació era posar-li algun formatge que destaqués una mica.
Una altra cosa que no du la meva quiche és pebrot groc i l'he substituït per més pebrot vermell...
La resta d'ngredients, mides, i preparació, els trobareu a la recepta original, (la resta l'he fet igual, igual! ;)
 Aquesta setmana he anat una mica atabalada i no he tingut temps de visitar cap gran superfície on perdre'm entre els diferents tipus de formatge i on aconseguir aquest pebrot vestit amb el color maleït pel teatre, tal vegada per això no acostuma a tenir un lloc habitual a la nostra cuina...
Una de les coses que em va captivar de la recepta original, va ser precisament la presència d'aquests tres tipus de pebrots i el toc fort que ha de proporcionar el gorgonzola, però ben mirat, ara tinc una excusa per repetir-la...
Els pebrots són molt poc energètics, ja que el 94% és aigua , tenen propietats antioxidants i aporten una bona dosi de fibra, podent doncs ser presents en dietes hipocalòriques.
Són una bona font de Vitamina C, en contenen més del doble que la taronja i la llimona, tot i que durant la seva cocció en perden una bona part, i gràcies a la seva escassa aportació sòdica, permeten ser inclosos en dietes baixes en sal.

Magdalenetes integrals de poma

Ha arribat la tardor i amb ella, les pomes! I avui que a Barcelona tenim aquest temps típic de tardor, he volgut donar-li la benvinguda a la nova estació amb unes Magdalenetes integrals de poma...
La poma l'he cuita al forn i, després l'he barrejat amb la massa de les magdalenes integrals, en aquesta ocasió, no he volgut fer servir gens d'ou, així que aquest l'he substituït per farina de cigrons.
I ara que ja deuen haver-se refredat...vaig a tastar-les!! : )

Ingredients per fer la poma al forn:
2 pomes
Suc d'una llimona
2 cullerades de sucre integral de canya
1 cullerada de canyella
Preparació de la poma al forn:
Preescalfar el forn a 165º.
Pelar i tallar les pomes en quadradets d'aproximadament 2 cm.
Posar-los en una safata de forn i afegir-hi el suc de la llimona, la canyella i el sucre. Barrejar-ho bé.
Posar-ho al forn i deixar-ho 20 min. Passats els 20 minuts pujar la temperatura del forn a 180º i deixar-ho 15 minuts més.
Passat el temps retirar-ho del forn i deixar que es vagi refredant. Ha arribat la hora de preparar la massa de les magdalenetes!
(Aquesta és una variant de la recepta que he trobat a un bloc tan bonic com interessant: Desayuno con guisantes).

Ingredients per fer les magdalenetes integrals:
250 gr. de farina integral de blat, (preferentment ecològica, recordeu que els cereals integrals és millor consumir-los de conreu ecològic).
100 gr. de sucre integral de canya (ja sabeu que sempre intento minvar la quantitat de sucre, en podeu posar entre 100 - 125 gr. però recordeu que la poma ja en porta dues cullerades).
250 gr. de mantega (per aquells que no consumiu gens de carn, ho podeu substituir per margarina vegetal).
1 sobre de llevat en pols
4 cullerades de farina de cigrons dissoltes en 1/2 got d'aigua
1 cullerada de canyella en pols
Una miqueta de nou moscada
Mitja beina de vainilla o vainilla en pols
Ratlladura d'una llimona (només la part groga de la llimona).
Una mica de sal

Preparació de les magdalenetes integrals de poma:
Barrejar la farina integral, el sucre, el llevat, la sal, la canyella, la nou moscada i la vainilla (si fem servir vainilla en pols), en un bol.
En un altre bol dissoldre la farina de cigrons amb l'aigua.
Escalfar la mantega i afegir-la al bol que conté la farina de cigrons dissolta. Afegir-hi la ratlladura i la vainilla (si és de beina). Barrejar-ho bé.
Ara barrejarem bé el contingut dels dos bols. Tot seguit hi afegirem la poma que hem fet al forn i ho barrejarem.
Posarem les magdalenetes en els papers o motllos corresponents i ho deixarem al forn preescalfat a 200º durant 20 - 25 minuts, (dependrà del tipus de forn, jo en 20 minuts n'he tingut prou).
Un cop cuites, les deixarem refredar damunt d'una reixeta.

Cakes de pastanaga

Avui he dinat a casa dels meus pares, com cada diumenge, la novetat era que estrenaven cuina!
Tractant-se d'una ocasió especial i, donat que darrerament m'ha donat per fer cupcakes i similars, i aquest matí he preparat una dotzena de Cakes de pastanaga amb cobertura de formatge...Uhmm...m'han agradat i, encara millor, els hi han encantat! La meva cunyada se'n ha endut un per berenar i tot!! Quina ilu... : )
La recepta la vaig trobar al nº 4 de la revista de Whole Kitchen, una revista a la que val molt la pena donar-hi una ullada, hi ha unes receptes que són més que temptadores!!...
En aquesta ocasió, he introduït una variant a la recepta original, he disminuït la quantitat de sucre i enlloc de sucre refinat, he utilitzat sucre integral de canya que és el sucre que utilitzo, (com veure-ho, la recepta indica 150 gr. de sucre per 12 unitats, jo hi he posat 120 gr.).

Com que no sabia si la cobertura els hi agradaria o no, (pel tema de la dolçor), he fet alguns cakes sense cobertura. He de reconèixer també que mai havia fet cap cobertura i no m'ha acabat de quedar bé...He utilitzat el meu "famòs" sucre de canya integral, i no he aconseguit convertir-lo al 100% en sucre glas, de manera que es notava algún grànul de sucre...
Això sí, em sembla que la propera vegada que els prepari, els faré sense cobertura, (m'encanta el dolç, i estava molt bona, però consumir massa dolç no és gens recomanable i em conec!...), també introduiré una altra variant: la farina, els  faré amb la "meva" farina integral! (És la farina que utilitzo a casa...).
Tasteu-los, us agradaran!
Ah! sobre les espècies, he posat una miqueta de canyella, clau i gingebre tot mòlt.
Aquí trobareu la recepta original: Whole kitchen magazine nº 4