Hipertensió Arterial

La hipertensió arterial, (HTA), és una malaltia que consisteix en l'augment de la pressió arterial de forma crònica.

El cor quan batega, actua com si fos una bomba, impulsant la sang cap a les arteries, això crea una pressió a les arteries i és quan aquesta pressió és superior a la desitjada, quan parlem d'HTA.

En bategar, es registra la pressió anomenada sistòlica, quan el cor es relaxa descansant entre cada batec, es registra la pressió que s'anomena diastòlica.

Per una persona adulta, es considera una pressió arterial normal aquella que es troba per sota dels

120/80 mm Hg. La primera mesura, aquests 120, fan referència a la pressió sistòlica, la segona, a la diastòlica.

Quan en els adults, després de diversos controls de tensió, la pressió s'eleva per sobre dels 140/90 mm Hg., és quan es produeix HTA.

Tot i que en els darrers anys han augmentat els estudis relatius a l'HTA, i tot i que es coneixen els beneficis dels seu control i tractament, de moment, segueix sent insuficient.

En el 90% dels casos, el seu origen és desconegut, (a la resta de casos, la HTA ve propiciada per alguna altra malaltia), però sí que se la relaciona amb diversos factors de risc, aquests són alguns d'ells:

- Component genètic o hereditari: Les probabilitats de patir HTA es veuen doblades si existeixen antecedents familiars amb hipertensió, (pares o familiars directes).

- Edat i sexe: És clar que el mateix procés d'envelliment, debilita els vasos sanguinis, aquests van perdent elasticitat, i això provoca una major pressió arterial. D'entrada, és en el sexe masculí on es troba una major incidència, però l'arribada de la menopausa en les dones, fa que els factors s'inverteixin.

- Sedentarisme: Una baixa activitat i aptitud física, augmenten de manera important el risc de desenvolupar HTA.

- Alimentació inadequada: Una alimentació rica en greixos saturats, sal i baixa en fruites i verdures, provoca un augment de la tensió arterial, però també propiciaria el sobrepès, i aquest és un altre factor de risc, (en augmentar de pes, augmentarà també la pressió arterial).

- Estrés: Alts nivells d'estrès poden induir-la.

Malauradament, és una malaltia que pot no presentar símptomes durant molt de temps, però a llarg plaç pot afectar la salut de diferents formes i està associada a una alta mortalitat i morbiditat, ja que afecta els òrgans diana: cor, cervell i ronyons.

En no presentar símptomes durant un període de temps tan llarg, propicia la seva manca de control, cosa que aportaria molts beneficis per la salut.

No sé si és el fet que durant molt de temps no presenti símptomes, o el que tinguem tan integrat que hi ha moments en els que l'estrès, la ira, i d'altres emocions negatives, elevaran de manera desmesurada la nostra tensió, però el fet és que segurament si no ho trobéssim tan "normal", li donaríem a aquesta malaltia la importància que es mereix, i li prestaríem l'atenció que requereix.

Trobo que si prenem consciència de les greus conseqüències que pot tenir l'HTA, serà més fàcil que adoptem algunes mesures higiènic -dietètiques, com ara l'abandonament del tabac, el dur a terme alguna activitat física, una millora dels nostres hàbits alimentaris, i fins i tot, un començar a aprendre a prendre'ns la vida d'una altra manera...L'adopció d'aquestes mesures ens pot ajudar, de manera preventiva pot ser útil per les persones que tenen la pressió arterial elevada, però també pot complementar el tractament farmacològic en les persones que ja la pateixen, cosa que ajudaria a reduir la seva incidència i els seus perillosos efectes.

Fa uns dies vaig presentar un treball sobre HTA, a grans trets, aquest és el meu treball sobre el tema, no he posat aquí les conseqüències que pot tenir per la nostra salut perquè no vull espantar a ningú, però és important que comencem a prendre'ns aquesta malaltia d'una manera més seriosa, no es tracta només de menjar bé, l'entorn i el context econòmic i social és clar que no ens ajuda gens a tenir l'HTA a ratlla.

Vivim contínuament estressats, però tal vegada, si comencem a aprendre a parar i a escoltar el nostre cos i el ritme que ell necessita portar, comencem a viure millor.

(També jo m'ho he d'aplicar, reconec que sovint me'n oblido...).

Us deixo un parell de pagines que em van ajudar molt a fer el treball, i que pot servir per aquells que vulguin més informació sobre el tema: Texas Heart Institute i SEH-LELHA

Batut de plàtan i canyella

Arriba el bon temps i amb ell les ganes de menjar i beure coses més fresques!

Fa alguns anys, de la mà d'un amic, vaig "descobrir" aquest batut que, algun diumenge amb l'esmorzar i alguna vegada com a postre utilitzo tant pel seu sabor, com pels seus nutrients i per lo senzill que és de preparar.

Ingredients:

(2 persones)

• Un parell de plàtans madurs (madurs, però sense passar-se). Els plàtans són una de les fruites més calòriques que hi ha, això sí, degut a la seva composició en sucres simples,  resulten ideals per moments que requereixen d'esforç físic. Són rics en  magnesi i potasi, recomenables per tant per tractar la hipertensió arterial, i el seu aroma estimula la secreció dels sucs gàstrics.

• Llet d'avena  (uns 400/450 ml.) Us indico la quantitat de manera aproximada ja que dependrà també de si us agrada més o menys espès. L'avena és el més nutritiu dels cereals, però és també un cereal molt ric en fibra; i el més digestiu de tots, a més a més, té efectes relaxants.

• Una miqueta de canyella en pols. La canyella és un estimulant digestiu, que gaudeix també de propietats antisèptiques i antibiòtiques.

Preparació:

Pelar els plàtans i tallar-los  a rodanxes no molt primes, aboqueu-les dins del got de la batedora.

Tot seguit afegir la llet d'avena o de soja, (si està fresqueta, acabada de treure de la nevera,  millor).

Espolvoregeu-hi una mica de canyella en pols.

Fet això, tapeu la batedora i enceneu-la a un nivell suau, per tal que els plàtans es barregin bé amb la llet i no en quedin trossets. 
Quan ja s'hagin triturat, poseu la batedora a un nivell més fort durant uns segons, així la barreja es tornarà una miqueta més esponjosa.

Ara ja quasi ho tindrem, només haurem d'omplir els nostres gots amb el batut, que podrem decorar amb un polsim escàs de canyella.

(Quan he fet aquest batut com a postre, enlloc de gots de batut o de moogs, el que he fet servir són gotets petits que he decorat amb el polsim escàs de canyella i un trocet de canyella en branca).

Personalment no hi afegeixo gens de sucre, m'agrada tal i com queda, i el sucre trencaria una mica amb la idea de batut saludable, però si trobeu que hi manca una miqueta de sucre, afegiu-li en el got de la batedora, per tal que es barregi com cal amb la resta d'ingredients.

(També podeu provar a fer el batut amb llet d'arròs, aquesta té un saber més dolç que la llet d'avena, així que és probable que en aquest cas no necessiteu afegir-hi ni una miqueta de sucre!).
A veure si us agrada!

Fira per la terra

 

El cap de setmana del 16 i 17 d´Abril, se celebrarà al Parc de la Ciutadella i el Passeig Lluís Companys, la 16ª Fira per la terra - Mercat per la terra, organitzada per l´Associació Dia de la Terra.

Si no hi heu estat mai, us recomano que hi assistiu, les entitats i paradetes diverses que allà s´hi apleguen, el lloc on se celebra, i el bon temps que acostuma a acompanyar aquest cap de setmana, poden fer que gaudiu d´un dia molt maco.

Aquest any, la fira està dedicada a recordar que ara fa 25 anys de l´accident sofert a Txernòbil, record que empeny a plantejar l´ús d´energies no agressives i renovables, en definitiva, tal i com aquesta Associació diu a la seva web:

Aprendre a viure bé sense fer malbé

Fira per la Terra i Associació dia de la terra

Argila: Cinc cèntims sobre les seves propietats terapèutiques

Les argiles són roques sedimentàries, procedents de la lenta erosió dels granits.

Les seves propietats terapèutiques són múltiples; i diversos són també els tipus d'argila, en aquest post, només esmentarem aquelles argiles que trobarem més fàcilment en el mercat.

Serà la composició de cadascuna d'elles, la que marcarà les seves qualitats específiques, tot i això, totes elles tenen unes propietats comunes: tenen un gran poder cicatritzant, són remineralitzants, absorbents, sedants, estimulants, antibacterianes i antisèptiques.

Argila Verda: Té un gran poder desintoxicant en termes d'impureses i d'estancament de fluids. 

Això la fa útil en casos d'acné, forúnculs, artrosis, ciàtica, etc.

Argila Vermella: És la més rica en òxids de ferro, per això el seu color. La seva aplicació és exclussivament  externa; és més absorbent que l'argila verda i resulta útil per ser aplicada on hi ha calor: herpes, anemies, torticolis, dolors reumàtics, migranyes, problemes circulatoris, etc.

Argila Blanca: Conté més alumini que l'argila verda i no conté ni fòsfor, ni clor ni zinc. S'utilitza tant via interna com externa, (per via interna com a aigua argilosa).

Per via externa és útil en inflamacions locals i irritacions cutànees; en sec, pot ser de gran utilitat en casos de llargs processos convalescents, (aplicada com si fos talc per prevenir l'aparició de llagues). Té un gran poder cicatritzant.

Juntament amb l'argila rosa són les argiles ideals per tractaments de bellesa, fetes servir com a mascareta, (es pot substituïr l'aigua per aigua de roses).

Les seves propietats terapèutiques són doncs inqüestionables. Pensem que en essència, l'argila conté les principals sals minerals que l'home necessita: ferro, calci, magnesi, sodi, potassi, etc.

Bàsicament, és útil quan es troba humitejada, (no en sec), si l'haguessim d'escalfar, ho faríem al bany maria, mai al microones, i sobretot sense escalfar-la massa, ja que si l'elevem a altes temperatures perdríem gran part de les seves propietats.

Haurem d'utilitzar un bol de vidre o ceràmica, (mai de metall, alumini o plàstic), aquí hi abocarem l'argila i tot seguit l'aigua potable, (preferentment aigua de manantial), i deixarem que aquesta s'humitegi i agafi la textura corresponent.

S'utilitza sobretot en forma de cataplasmes, emplastos, mascaretes, banys, etc.

Contraindicacions a la via interna: Hipertensió, estrenyiment, abstenir-se si estem seguin un tractament mèdic, ja sigui homeopàtic o alopàtic, risc d'oclusió intestinal, tendència o risc d'estrangulament d'una hernia, pacients d'insuficiència renal greu.

Les informacions, punts de vista, comentaris i contingut en general que aquí s'exposa, té una funció purament informativa. En cap cas representen recomanacions de tractaments ni han de considerar-se com a tals.
En tots els casos es recomana consultar el seu metge o professional de la salut.

Psicomagia

Psicomagia, de Alejandro Jodorowsky

Verd, el color de la natura

     

L'any 2007, TV3 va emetre el programa Colors en Sèrie, un programa que  enyoro, i que de tant en tant, rememoro visitant la seva pàgina i veient, a través de la pantalla de l'ordinador, el color al que en aquell moment, sento que més es vinculen les meves emocions.
Colors en Sèrie era poesia, imatge, fantasia,...em seduïa i em segueix seduint.
Com a prova, us deixo un dels colors als que dedicaren un dels programes, un color que és la base d'aquest blog: Verd: de la vida a la mort.

Mensajes del Agua

L'aigua és el component més important del nostre cos...

Fragment del documental ¿¡Y tú qué sabes!? (Títol original: What the Bleep Do We Know!? (What the #$*! Do We Know!?)