Pages

  • RSS

dissabte, 24 de setembre del 2011

Magdalenetes integrals de poma

Ha arribat la tardor i amb ella, les pomes! I avui que a Barcelona tenim aquest temps típic de tardor, he volgut donar-li la benvinguda a la nova estació amb unes Magdalenetes integrals de poma...
La poma l'he cuita al forn i, després l'he barrejat amb la massa de les magdalenes integrals, en aquesta ocasió, no he volgut fer servir gens d'ou, així que aquest l'he substituït per farina de cigrons.
I ara que ja deuen haver-se refredat...vaig a tastar-les!! : )

Ingredients per fer la poma al forn:
2 pomes
Suc d'una llimona
2 cullerades de sucre integral de canya
1 cullerada de canyella
Preparació de la poma al forn:
Preescalfar el forn a 165º.
Pelar i tallar les pomes en quadradets d'aproximadament 2 cm.
Posar-los en una safata de forn i afegir-hi el suc de la llimona, la canyella i el sucre. Barrejar-ho bé.
Posar-ho al forn i deixar-ho 20 min. Passats els 20 minuts pujar la temperatura del forn a 180º i deixar-ho 15 minuts més.
Passat el temps retirar-ho del forn i deixar que es vagi refredant. Ha arribat la hora de preparar la massa de les magdalenetes!
(Aquesta és una variant de la recepta que he trobat a un bloc tan bonic com interessant: Desayuno con guisantes).

Ingredients per fer les magdalenetes integrals:
250 gr. de farina integral de blat, (preferentment ecològica, recordeu que els cereals integrals és millor consumir-los de conreu ecològic).
100 gr. de sucre integral de canya (ja sabeu que sempre intento minvar la quantitat de sucre, en podeu posar entre 100 - 125 gr. però recordeu que la poma ja en porta dues cullerades).
250 gr. de mantega (per aquells que no consumiu gens de carn, ho podeu substituir per margarina vegetal).
1 sobre de llevat en pols
4 cullerades de farina de cigrons dissoltes en 1/2 got d'aigua
1 cullerada de canyella en pols
Una miqueta de nou moscada
Mitja beina de vainilla o vainilla en pols
Ratlladura d'una llimona (només la part groga de la llimona).
Una mica de sal
Preparació de les magdalenetes integrals de poma:
Barrejar la farina integral, el sucre, el llevat, la sal, la canyella, la nou moscada i la vainilla (si fem servir vainilla en pols), en un bol.
En un altre bol dissoldre la farina de cigrons amb l'aigua.
Escalfar la mantega i afegir-la al bol que conté la farina de cigrons dissolta. Afegir-hi la ratlladura i la vainilla (si és de beina). Barrejar-ho bé.
Ara barrejarem bé el contingut dels dos bols. Tot seguit hi afegirem la poma que hem fet al forn i ho barrejarem.
Posarem les magdalenetes en els papers o motllos corresponents i ho deixarem al forn preescalfat a 200º durant 20 - 25 minuts, (dependrà del tipus de forn, jo en 20 minuts n'he tingut prou).
Un cop cuites, les deixarem refredar damunt d'una reixeta.

diumenge, 4 de setembre del 2011

Cakes de pastanaga

Avui he dinat a casa dels meus pares, com cada diumenge, la novetat era que estrenaven cuina!
Tractant-se d'una ocasió especial i, donat que darrerament m'ha donat per fer cupcakes i similars, i aquest matí he preparat una dotzena de Cakes de pastanaga amb cobertura de formatge...Uhmm...m'han agradat i, encara millor, els hi han encantat! La meva cunyada se'n ha endut un per berenar i tot!! Quina ilu... : )
La recepta la vaig trobar al nº 4 de la revista de Whole Kitchen, una revista a la que val molt la pena donar-hi una ullada, hi ha unes receptes que són més que temptadores!!...
En aquesta ocasió, he introduït una variant a la recepta original, he disminuït la quantitat de sucre i enlloc de sucre refinat, he utilitzat sucre integral de canya que és el sucre que utilitzo, (com veure-ho, la recepta indica 150 gr. de sucre per 12 unitats, jo hi he posat 120 gr.).


Com que no sabia si la cobertura els hi agradaria o no, (pel tema de la dolçor), he fet alguns cakes sense cobertura. He de reconèixer també que mai havia fet cap cobertura i no m'ha acabat de quedar bé...He utilitzat el meu "famòs" sucre de canya integral, i no he aconseguit convertir-lo al 100% en sucre glas, de manera que es notava algún grànul de sucre...
Això sí, em sembla que la propera vegada que els prepari, els faré sense cobertura, (m'encanta el dolç, i estava molt bona, però consumir massa dolç no és gens recomanable i em conec!...), també introduiré una altra variant: la farina, els  faré amb la "meva" farina integral! (És la farina que utilitzo a casa...).
Tasteu-los, us agradaran!
Ah! sobre les espècies, he posat una miqueta de canyella, clau i gingebre tot mòlt.
Aquí trobareu la recepta original: Whole kitchen magazine nº 4
 

dilluns, 22 d’agost del 2011

Sopa de Meló

Entre els aperitius que vaig preparar dissabte, es trobaven els Gotets de sopa de meló.
El meló és una de les meves fruites preferides, i d'ençà que vaig descobrir aquesta sopa, s'ha convertit per mi en un dels plats estrella per qualsevol àpat estiuenc.
Es tracta d'una fruita que actua regulant l'acidesa de l'estomac i gràcies al seu poder diürètic, resulta beneficiosa pels ronyons. Es digereix fàcilment i conté una bona dosi de vitamina C i, donada la seva quantitat de betacarotens, (potent antioxidant), ajuda a protegir la nostre pell davant les radiacions solars.
Us deixo aquí la recepta que vaig preparar:
Ingredients:
Mig meló
125 ml. de brou d'au
Un iogurt natural
Una miqueta de pebre
Una miqueta de sal
Una mica de pernil
(Podeu substituir tant el brou com el pernil per unes fulles de menta fresca que introduiríem dins la batedora juntament amb el meló i el iogurt).
Preparació:
Tallar el meló a trossets i posar-los dins la batedora.
Afegir-hi el brou fred i el iogurt.
Batre-ho tot bé, que tots els ingredients es barregin correctament i no quedi cap trosset de meló.
Afegir-hi una miqueta de pebre i una miqueta de sal.
Com que aquest plat s'ha de prendre ben fred, podeu preparar-lo la nit abans i deixar-lo dins la nevera.
Al dia següent, abans de servir-ho, tallem el pernil a làmines petites, de manera que puguem fer un cruixent de pernil i utilitzar-ho per decorar.
(Per fer el cruixent de pernil simplement heu de tallar el pernil a làmines i posar-ho damunt una safata de forn coberta amb paper per fornejar. Col·loquem el pernil damunt el paper i el cobrim amb un altre paper per fornejar, amb les mans ho xafem una miqueta, com si intentéssim aplanar-ho i ho posem dins del forn que estarem ja escalfant a 200ºC. Al cap de pocs minuts, podem treure'l del forn i ja podrem fer-lo servir).
A les fotos, el pernil no és cruixent, malauradament no vaig fer la foto dels Gotets de sopa de meló amb cruixent de pernil que vaig preparar, i avui no tenia ganes d'encendre el forn, fa massa calor!!....

Muffins Old Amsterdam

El passat dissabte vaig fer el dinar que us havia esmentat, convidar els meus amics a dinar o a sopar és una de les coses que més m'agrada fer, ja que em permet experimentar a la cuina i preparar plats que d'altre manera no faria...
No és el mateix cuinar per un mateix que oferir als més propers aliments expressament seleccionats i preparats perquè els gaudeixin.
El primer pas: cercar platets que em cridessin l'atenció, em resultessin atractius i sobretot semblessin més que bons...
Aquest pas em va dur a passejar-me per la xarxa, on vaig descobrir un blog tremendament maco i amb unes receptes atractivíssimes: http://food-and-cook.blogs.elle.es/
Per mi ha estat tota una troballa aquesta pagina, en el dinar que us comentava vaig preparar dues receptes que aquí vaig trobar, una d'elles correspon al títol d'aquest blog, els Muffins Old Amsterdam...
L'altre, "es otra historia, y como tal, merece ser contada en otro post".
Era la segona vegada que preparava uns Muffins, (i la primera, havia estat feia mooolts, mooolts anys...), i no em podia resistir a tastar uns Muffins salats i a sobre, de formatge, que tot i que sé que no se n'ha d'abusar, és una de les meves passions...
No postejaré aqui la recepta, ja que la podeu trobar a la pagina original, clicant en el següent enllaç: http://food-and-cook.blogs.elle.es/2010/07/30/old-amsterdam-muffins-salados/
Sí que us diré que els Muffins van ser tot un èxit, a mi em sembla que no em van quedar prou flonjos, (de fet a la recepte indiquen que no hem de batre gaire la massa i em penso, que la vaig batre més del que calia), i a més, per una qüestió d'inseguretat, enlloc de deixar-los al forn durant 20-25 minuts, (és el que indica la recepta), em va semblar que no estaven prou cuits, i els vaig deixar 30 minuts, i la base dels Muffins es va coure massa...
Ara bé, els Muffins es van acabar! Durant el dinar em varem menjar 3 cadascun!! (I això que ja havíem menjat força!).
Això em porta a pensar que si tot i els dos errors que vaig cometre durant la seva el·laboració, estaven ben bons, quan els torni a fer i no cometi aquests errors, estaran deliciosos!!...
Tasteu-los, ja em direu què us ho semblen!! : )

diumenge, 14 d’agost del 2011

Lleugeres pinzellades entorn a l'Apfelstrudel

La setmana passada, vaig provar un Apfelstrudel autèntic!!, les meves companyes de viatge i jo, varem berenar a la Demel de Viena i, no podia ser d'una altra manera, vam tastar la Sacher i aquest fantàstic Apfelstrudel...
És un postre típic austríac, tot i que sembla ser que els seus orígens es troben al sg. XVII, a les cuines bizantines, armenies o turques, (el seu "pare" podria ser el Baklava).
Els seus ingredients són una pasta de full ben estirada, en aquest postre es considera una bona massa aquella que un cop estirada és tan prima que permetria inclús llegir a través seu...La poma, la canyella, les panses, el sucre i el pa ratllat, completen aquest dolç.
Com a record del meu viatget a Àustria, m'he dut un llibre de cuina amb receptes típiques austríaques i, evidentment, entre les seves planes, es troba la recepta de l'Apfelstrudel.
Tot i que ja sóc per Barcelona, i que afortunadament encara estic de vacances, (ole, ole i ole!!), entre els platets que cuinaré aquests dies no es troba l'Apfelstrudel, però tinc en ment preparar-lo quan comenci a refrescar, així que quan el prepari, postejaré tant la recepta, com la foto del que serà el meu primer Apfelstrudel...  

dissabte, 23 de juliol del 2011

Decorant i reutilitzant

La passada tardor, al meu poble hi va haver una encesa d'espelmes popular, per dur-ho a terme demanaven que la gent portés els tradicionals i típics envasos de vidre dels iogurts d'una conegudíssima marca.
Em va semblar una idea genial, una encesa d'espelmes popular sempre és un acte maco i emotiu, i a més espelmes dins dels envasos de vidre dels iogurts!  Què original!
Aquesta idea em va dur a emmagatzemar uns quants d'aquests potets a casa, d'espelmes petites  en tinc, només cal anar a una no menys popular botiga sueca, on trobareu uns paquets de 100 espelmes a un preu irresistible, (sí, són moltes, però no fan cap nosa!).
A la idea original i per una qüestió de pura comoditat, hi he afegit una petita variació que consisteix en posar dins dels envasos una mica de sorra, sal o pedretes per tal que l'espelma s'elevi una mica i així resulta molt més còmode d'encendre.
Proveu-ho, és una idea més que econòmica, original, decorativa, mona i a sobre reutilitzem els envasos!

divendres, 15 de juliol del 2011

Piruletes de Parma

D'aquí unes setmanes tinc un dinar a casa, encara falten mooolts dies, però m'encanta cuinar i sobretot preparar molts platets diferents amb els que sorprendre els meus convidats i, ara que encara estic estudiant, quan m'entra l'agobio aprofito per viatjar una estoneta per la xarxa a la recerca d'aquelles receptes que em puguin captivar...
En un d'aquests viatges pel ciberespai, em vaig trobar amb la súper senzilla recepta de les Piruletes de formatge de Parma, i el dia de Sant Esteve les vaig preparar, estan bones, són originals i queden moníssimes!...
Sé que el forn i l'estiu no són gaire amics, però a mi m'encanta fornejar, els plats al forn són una de les meves debilitats...
Així que, les Piruletes de Parma  tindran el seu espai en el meu dinar:
Ingredients:
Formatge de Parma
Palets de fusta per brotxetes
Preparació:
Folrar una safata de forn amb paper de forn, fet això ratlleu el formatge de Parma i aneu-lo posant damunt el paper de forn, donant-li una forma rodona.
Mireu que la quantitat de formatge que hi poseu per cadascuna de les piruletes no sigui gaire prima, si fos així, se'ns podria trencar fàcilment.
Al damunt de cada rodona de formatge, hi posem un palet per brotxeta, ja que el formatge ha de quedar enganxat al palet, haurem de cobrir-lo amb formatge per tal que quedi ben subjecte.
Fet això podrem posar la safata al forn, que es trobarà a uns 225ºC, (recordeu preescalfar el forn).
No marxeu lluny, estigueu atents al forn ja que en un no res les piruletes estaran llestes i es cremarien de seguida.
Treieu la safata del forn, deixeu que es refredin et voilà...
(Si voleu, podeu afegir en el formatge una miqueta d'alfàbrega picada o de pebre mòlt, li donaran un altre toc).

Tot i l'aport en calci dels formatges i els productes làctics en general, des d'un criteri naturista, els formatges no són considerats un aliment saludable, a no ser que parlem de formatge fresc i el·laborat amb llet biològica i, és evident que el formatge de Parma no és formatge fresc, però personalment també trobo que de tant en tant està bé que ens donem algun caprici i, aquestes piruletes són realment tot un caprici...