Pages

  • RSS

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Paté de pastanagues

Avui he arribat a casa prop de les 16h30 i, encara no havia dinat ni tenia res preparat! Tot i que, he de reconèixer que aquestes coses m'acostumen a passar, no sóc gens previsora...  
He obert la nevera i hi he vist unes pastanagues, i si em preparo un paté de pastanagues amb unes llesques de pà??...
Mai n'havia preparat cap, però aquests darrers dies he estat donant tombs per diferents receptes d'hummus i patés de pastanagues, així que més o menys tenia la idea de com fer-ne un, així que he decidit agafar alguns ingredients que tenia per casa i, m'ha agradat molt el resultat!
No havia tastat cap paté de pastanagues i el seu sabor m'ha sorprés d'allò més, el to dolcenc de les pastanagues es barrejava subtilment amb l'acidesa de la llimona i el sabor fort de l'all, era el primer cop que el feia, però no serà l'últim,  des d'aquest moment, aquest paté tindrà un lloc a la meva cuina.

Ingredients:
(Com que tenia gana, les mides les he fet a ull, el proper cop ja ho mesuraré).
Suc de mitja llimona
3/4 pastanagues de mida mitjana
Un grapadet de pinyons
Un grapadet d'ametlles
Una mica d'alfàbrega
2 grans d'all (cap dels dos era gran, però n'ha de tenir gust).
Un raig ben abundant d'oli
(no hi he posat sal, estic acostumada a menjar amb poca sal i quan vaig ràpid, com avui, ni hi penso, per això he degut sentir aquest to dolç de la pastanaga, a mi m'ha agradat així, però vaja, si en poseu una mica, també li sentirà bé).

Preparació:
Pelar i bullir les pastanagues fins que siguin cuites. Tallar-les a trossets i reservar-les.
En el got de la minipimer, posar-hi els alls, el suc de llimona, els pinyons i les ametlles. Abocar-hi els trossets de pastanaga, afegir-hi l'oli, (al fer-ho a ull ho he fet així per poder mesurar visualment les quantitats d'uns i altres ingredients), tot seguit, posar-hi el polsim d'alfàbrega.
Agafar el minipimer i començar a triturar-ho. Quan tot estigui ben barrejat i tingui la textura desitjada, (com un paté o un hummus), ja tindrem el paté llest!!

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Melmelada de Taronja

Tenia moltes ganes de fer melmelada, i per fi, aprofitant aquests dies de pont he pogut posar-m'hi.
M'he decantat per una melmelada de taronja, és una de les meves preferides, però no he trobat cap recepta que expliqués com es fa la típica melmelada de taronja anglesa; així que he fet un poti-poti de diferents receptes que he trobat per internet i m'he decidit a posar-li menys sucre, (com no...), a donar-li un toc de canyella i també de rom...
Val a dir que és una melmelada molt laboriosa de fer, l'haver de pelar les taronges vigilant que no continguin massa part blanca, l'estona que vaig fer reposar la barreja, l'esterilització prèvia i final dels pots...
Això sí, tot i el temps que vaig utilitzar en fer-la, va valdre la pena, en primer lloc perquè a mi això de cuinar coses que requereixin força temps i atenció ja m'agrada, i en segon lloc perquè el resultat em va sorprendre d'allò més, vaja, que la meva primera melmelada m'ha sortit boníssima!!!
I ecològica!!!  : )

Ingredients (Vaig omplir 4 pots d'uns 250 ml.):
1,400 Kg. de Taronges ecològiques
1 Llimona ecològica
450 gr. de sucre de canya integral (també de conreu ecològic)
1 branca de canyella
1 polsim de canyella en pols
1 rajolinet de rom vell

Preparació:
Pelar cuidadosament les taronges i reservar la pell d'una d'elles.
A l'hora de pelar-les i per tal que la melmelada no ens surti massa amarga, hem de vigilar de treure-li la part blanca, el mesocarpi, de manera que la quantitat que en quedi no sigui excessiva, sinó que quedin el més netes que ens sigui possible.
Els grillons de les taronges que anem pelant, els anirem deixant dins d'un bol de vidre.
Un cop les hem pelat totes, amb unes tisores tallarem una mica els grillons, que vinguin a sortir tres trossos de cada grilló.
Un cop tallats, hi afegirem la pell de la taronja, la pell de la llimona, la branca de canyella i el sucre, ho barrejarem una mica.
És hora de deixar-ho reposar un parell d'horetes si fa no fa.
Això sí, quan faci una hora que reposen, hi podem afegir el suc de mitja llimona i el polsim de canyella en pols i ho barrejarem de nou.
Durant aquest temps en que quasi tots els ingredients reposen, podem aprofitar per anar esterilitzant els pots, per fer-ho, els posarem destapats en aigua bullint durant 20/30 minuts. Al fons de la cassola on els anem a esterilitzar, estaria bé posar-hi un drap de cuina, d'aquesta manera no aniran picant amb el fons de la cassola.
(A la pagina Directo al Paladar, hi vaig trobar de manera clara i senzilla, el procés d'esterilització, a més hi ha fotos en els que es veu clarament com fer-ho, a mi em va ser molt útil, així que aquí el teniu: Esterilització).
Quan hagin passat les dues hores, llevarem la pell de taronja de la barreja, aquesta pell l'escaldarem i la reservarem.
La resta de la barreja la posarem dins d'una cassola i farem que bulli a foc lent durant 15 minuts, ho anirem remenant.
Passats aquests 15 minuts ho apartarem del foc i ho deixarem reposar durant 10/15 minuts.
Després d'aquest temps ho tornarem a posar al foc i ho durem novament a ebullició durant 15/20 minuts més, (a foc lent), ho anirem remenant.
Passat aquest temps, ho apartarem del foc i li llevarem la branqueta de canyella i la pell de la llimona que reservarem.
Ara podem passar-hi el minipimer, (aquesta part la vaig fer a ull, no volia triturar-ho tot i que no quedés cap resta de taronja però tampoc m'hi volia trobar els trossos de grillons sencers, això va més al gust de cadascú).
Un cop passat el minipimer, (no cal treure-ho de la cassola per fer-ho), tornarem a afegir-hi la branqueta de canyella i la pell de la llimona i  ho posarem novament al foc, duent-ho a ebullició, (foc lent), ho anirem remenant de tant en tant.
Quan hagin passat 20 minuts, li retirarem la branqueta de canyella i la pell de la llimona i hi afegirem la pell de la taronja que haurem tallat a juliana, (la pell de la taronja ha de dur el mínim de mesocarpi possible, una mica sí, però poc).
És hora d'afegir-hi un rajolinet de rom vell.
Deixarem que segueixi a foc lent 30/40 minuts més, durant tot aquest temps ho anirem vigilant i remenant de tant en tant.
Passat aquest temps ho retirarem del foc i començarem a omplir els pots fins a dalt de tot, tot seguit, sense deixar que la melmelada es refredi, els taparem bé.
Ha arribat el moment que els nostres pots facin el buit per tal que es conservin com cal, així que novamen posarem aigua en una cassola i la farem bullir, (posar-hi també el drap al fons de la cassola), un cop bulli hi posarem els pots, (l'aigua els hi ha d'arribar al coll), deixarem que bullin 20 minuts.
Passat aquest temps els llevarem de l'aigua i deixarem que es refredin.
Ja tenim llesta la nostra melmelada!!

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Pizza de Verdures

Aquest finde estic tancada a casa, fent un treball pel curs sobre l'úlcera pèptica i com que demà el vull deixar ben lligat, durant aquest cap de setmana ni sociabilitzaré, ni cuinaré, ni faré altre cosa que no sigui el treball...snif...
Creuaré els dits, a veure si dijous i divendres, que tinc pont, puc gaudir del plaer del dolce far niente!
Però, tancada o no, aquest migdia havia de dinar, així que m'he preparat la meva pizza dels findes d'estudi: la Pizza de verdures!
Dic que és la meva pizza dels findes d'estudi perquè és súper ràpida de fer, així que quan començo a tenir gana, només m'he d'aixecar, encendre el forn, posar els ingredients damunt la massa i quan està a llesta, a menjar!
La massa no l'he feta jo, en aquesta ocasió era la massa del Mercadona, tot i que quan tinc temps d'anar a comprar, sempre trio la massa fresca de pizza Rana, és la que em sembla més natural i autèntica...
Així que, he posat la massa damunt la safata de forn, (abans espolvorejo una mica de farina per damunt la safata per tal que la massa no s'hi enganxi), he tallat 2 tomàquets frescos a trossets i els he escampat per la masa, tot seguit hi he afegit unes rodanxetes de ceba, una mica de pebrot vermell fresc tallat fi, unes quantes fulles d'una amanida d'aquestes que venen preparades, uns "pimientitos de padrón" que tenia i que no tenien pinta de picar, (i de fet, no picaven), formatge parmesà, alfàbrega i mozzarella i au, cap el forn!
Hi podeu afegir alguns trossets de nous o fins i tot espolvorejar-la amb algunes llavors, (quan en tinc en poso) i, si teniu formatge de cabra o gorgonzola, el podeu substituir pel parmesà, bé, i la barreja d'amanida que hi he posat, es pot substituir per espinacs frescos...Mmm....Tingueu en compte que he fet servir el que tenia per la nevera, de fet és part de la gracia d'aquesta pizza, això sí, a excepció del formatge que es faci servir, tota la resta ha de ser a base de verdures fresques: tomàquets naturals, ceba, espinacs, enciam, pebrot, el que sigui, però de verduretes!... : )

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Quiche de verdures

Acabo de preparar una Quiche de verdures amb un toc de Parmesà, m'agrada la pinta que té però fins demà no sabré com m'ha quedat ja que la duré al dinar de casa dels meus pares...aix...
Pretenia fer la recepta de la Quiche de verdures i gorgonzola que vaig veure al blog Food and Cook, però he tingut un incident amb el gorgonzola, en obrir-lo m'he adonat que no estava bé del tot, així que l'he substituït per una dosi de formatge Parmesà que tenia a la nevera, l'he afegit ratllat a la barreja de nata líquida i ou, (afortunadament i, en vol directe des de Pisa, em van regalar un ratllador de Parmesà que és meravellós i em facilita molt la vida a l'hora de ratllar aquest formatge que faig servir en un munt de plats!). No us puc proporcionar la quantitat ja que l'he posat a ull, tenia la cuina manga por hombro quan he descobert que el gorgonzola no estava fi, i ja no m'he posat a mesurar, la meva única preocupació era posar-li algun formatge que destaqués una mica.
Una altra cosa que no du la meva quiche és pebrot groc i l'he substituït per més pebrot vermell...
La resta d'ngredients, mides, i preparació, els trobareu a la recepta original, (la resta l'he fet igual, igual! ;)
 Aquesta setmana he anat una mica atabalada i no he tingut temps de visitar cap gran superfície on perdre'm entre els diferents tipus de formatge i on aconseguir aquest pebrot vestit amb el color maleït pel teatre, tal vegada per això no acostuma a tenir un lloc habitual a la nostra cuina...
Una de les coses que em va captivar de la recepta original, va ser precisament la presència d'aquests tres tipus de pebrots i el toc fort que ha de proporcionar el gorgonzola, però ben mirat, ara tinc una excusa per repetir-la...
Els pebrots són molt poc energètics, ja que el 94% és aigua , tenen propietats antioxidants i aporten una bona dosi de fibra, podent doncs ser presents en dietes hipocalòriques.
Són una bona font de Vitamina C, en contenen més del doble que la taronja i la llimona, tot i que durant la seva cocció en perden una bona part, i gràcies a la seva escassa aportació sòdica, permeten ser inclosos en dietes baixes en sal.